El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Aquest matí he anat caminant des de la Font Gran de Taradell fins al Turó del castell de Tona. Un camí que es mou pel marge ponentí del terme de Taradell i que tradicionalment ha estat utilitzat per la gent de Taradell per anar als Aplecs Sardanistes del Castell de Tona. Tradicional terra de pagesos, triangle màgic personal -Tona, Taradell i Sant Miquel de Balenyà-, ara sembla ferit de mort per la mà del progrés (?) que farceix aquest territori de Camps de Golf, restaurants de renom i naus industrials i polígons. És imparable el procés? És obligatori que Osona esdevingui un nou Vallès? Si ha de ser així, només demano que no sigui ara, que no sigui encara, que trigui encara un temps i que passejar per aquestes contrades encara sigui un anar de mas en mas fins a la propera i veïna població de Tona. En qualsevol cas, les rodes ja han manllevat el terreny als peus en aquesta contrada i les pistes són el camí més comú per creuar els camps entre turons d’aquesta part del país del qual en sóc una petita peça. Deixem-nos de reflexions i mirem de seguir aquest camí, el camí de l’Aplec del Castell de Tona.

 Sortint de l’ombra del mil·lenari Plàtan de la Font Gran cal remuntar un pany de camí empedrat en direcció al poble. Allà, tot seguint les marques del Sender de Taradell, voregem la Riera que ens queda a l’esquerra. La Riera de Taradell, juganera en aquesta època de l’any, ens acompanyarà fins més enllà del pont per on, temps a venir, ha de passar l’anomenada Ronda de Ponent. Nosaltres i passarem per sota tot just superat el Molí de Més A prop.

D’allà el Molí de l’Esquís, embrutit per construccions de maó, cal desviar-nos del camí per creuar novament la riera de Taradell. Tot aquest tram de camí no és gens perdedor degut als senyals de la gent del Centre Excursionista de Taradell. No trigarem gaire, just en el punt on s’inicia la propietat del Molí dels Capellans, en desviar-nos per un costerut corriol que ens pujarà fins la Plana de la Madriguera. Mirador excepcional de la Plana de Vic que en dies clars ens permet resseguir tot el Cadí encimbellat pel Pedraforca.

Els senyals ens guiaran pel tombant d’aquesta carena, deixant la carretera de Mont-rodón dessota mateix. Ja tindrem temps de baixar-hi, per creuar-la i endinsar-nos pels camps que volten la Riereta, aquesta sí, ben seca. Després de fer un tram de pista planera, anirem pujant fins al Puig. I, seguint encara, els senyals del Sender de Taradell, podrem admirar aquest casal voltat de camps.

Deixades les boscúries de mà esquerra podrem gaudir d’una magnifica panoràmica del poble de Taradell. Avui hi ha caçadors per aquesta zona, caçadors voltats de gossos, i la boira no deixa veure gaire les vistes que són tradicionals d’aquesta zona.

Arribats en una cruïlla, prenem el camí que, a mà dreta, ens anirà baixant fins creuar el Gurri i després de prendre una drecera que ens estalvia un tros de camí, deixem les marques del Sender de Taradell per prendre una pista que rodeja el Turó de Mont-rodón per la cara nord i va baixant fins a l’impressionant Granja de El Camp, tota farcida de bestiar i que sembla quelcom més que una casa de pagès. El Camp es mostra com una veritable explotació agrícola i ramadera, com una vera indústria del sector primari.

El camí segueix un trossic més, fins arribar a una pista asfaltada que, cap al nord, ens portaria al barri de Mont-rodón i que prendre’m cap al sud, a l’esquerra, per anar fent el camí de Tona. Abans però, seguint-la una mica al nord ens trobem Can Vilacís del Camí, un mas que sembla força acollidor i tranquil, i l’Hostal dels Frares que no ha perdut encara el seu estil hospitalari que, de ben segur, en d’altres temps tingué.

El camí de Tona, però, no mena pas cap aquesta direcció. Cal prendre el camí en direcció contrària per arribar a una nova cruïlla de pistes. Per un costat es va al Blanquer, per l’altra a Can Perdalers. El tren passa rabent a la nostra dreta i nosaltres prenem el camí que, passant per sota la via, ens fa vorejar aquesta darrera casa. Davant nostra es veu ja el poble de Tona i el seu turó més característic. Passem davant per davant del Tussell i arribem a la nova pista que uneix el Mas El Colomer amb Tona.

Aquí, si heu fet les gestions oportunes, podeu donar una bona ullada al Museu del Blat que en Joan del Colomer va anar bastint i que ara és un espai de mostra de guarniments i eines del camp que mostren la tradicional vida a pagès i serveixen d’homenatge a la pagesia d’aquestes terres.

Al costat de la paret del Colomer, un camí entre dos camps que passa pel costat d’un hort ens deixa a El Verinal i a un parell de fàbriques càrniques i de pinsos que són la porta a la ja ben propera població de Tona. Hi entrem per un carrer que ens deixa a l’antiga nacional, just on hi ha el trencant que mena al Parc de la Ferreria. Aquí només cal seguir els indicadors de la Ruta dels Turons que ens permetran anar pujant pel Passeig de la Suïssa, entristir-nos pel lamentable estat de la Font que dóna nom al Passeig i anar avançant cap al centre de Tona fins al trencant que, vorejat el turó del castell, ens anirà apropant al Santuari de Lurdes de Tona. La pujada final al castell va ampliant els horitzons visuals i ens mostra diverses perspectives de la població i de la comarca fins arribar a la Tunda que sembla donar nom a la població, a l’Església de Sant Andreu del Castell i a la torre d’aquest vell castell de Tona.

Des d’aquí dalt, Taradell es mostra llarg i esllanguit damunt de la pedra grisa i, gairebé imperceptible, es veu onejar la senyera de l’Enclusa. Un diàleg de molts anys entre dos turons. Un diàleg no tant vell entre dues senyeres. Seguint la llargada del poble, ens apareix el Matagalls en tota llur contundència per la cara nord i la dolça baixada vers coll Formic per la cara sud i, passat aquest coll, el Pla de la Calma, sembla una línia immortal entre dos parèntesi muntanyencs, el turó de Coll Formic i el turó de Tagamanent. Una vista molt especial pel final d’un camí fet per un territori afaiçonat per la mà de l’home.