Barcelona obrera: La NEM a Diagonal Mar
Deixa un comentariEls Reis, murris ells, em van regalar un d’aquells llibres que mai arribarà a ser un best seller, així… en llatí modern, que és el que posa més. I no ho serà, perquè despulla massa la realitat futura que ja ens absorbeix avui mateix.
D’aquest llibre, que m’han passat els Reis i que poca gent comprarà, en surt part del títol d’aquesta crònica: la crònica d’uns fets que no he trobat en cap diari, ni en cap televisió ni mitjà de gran tirada. Uns fets que toquen les vores d’aquest futur que cada cop és més present i que només la desobediència pot aturar.
Segur que ara vas més perdut que un euro a les butxaques de l’amo de Zara. Cap on anem? Cap a la NEM, la Nova Edat Mitjana, la Societat Deudal on estarem els endeutats i els sense-res, d’un costat; i els amos del deute i les seves bombolles, de l’altre.
Però deixem la filosofia i narrem la crua realitat:
Diagonal Mar és el nom que rebia un espai de frontera entre els barris del Poblenou i de La Maresma, allà on, com deia l’enyorat Candel, la ciutat perd el seu nom. Estava, i encara està format, per grups de Vivendes construïts per una Cooperativa popular dels anys 70 del segle passat. En les estadístiques forma part del nou Diagonal Mar, enterrant als seus habitants de sempre sota les excelses torres de la nova Diagonal Mar, la rica i plena i ensenyada: un Parc obert i uns gratacels on s’hi amaguen els nous rics porucs del barri obrer que els envolta i no els agrada.
Som la Nit de Cap d’Any, al primer triangle, el de la Ribera. Un bar, un col·lectiu (el dels gitanos) al qual se li ha robat la identitat sense donar-n’hi una de nova. Un d’ells conegut drogaaddicte (¿què li queda a algú a qui li han robat la seva manera de viure tradicional i no n’hi han donat una d’alternativa?).
Vivint amb ell, una dona, una mossa que rep una punyalada dins de l’esmentat bar del susdit triangle de la vella Diagonal Mar. Quatre dies després el bar crema. Poc després, homes armats amb bastons esperen el drogaaddicte amb ànims força clars. I la policia?
Doncs la policia potser és investigant. Investigant causes i efectes, però sense entrar en la principal causa de tot plegat: els riscos de trencar una manera de viure sense oferir una alternativa de vida, els riscos d’amagar un problema sota capes de disseny, però sense haver-lo solucionat.
I… on eren els mitjans? Encara espero llegir-ne alguna crònica, però malauradament aquí no hi ha prou interessos privats, aquells interessos que es fixen en el neobarraquisme de les naus industrials.
Barcelona obrera: La NEM treu el cap allà on la ciutat perd el nom, allà on tothom hi pot tenir un forat, allà on les estadístiques mostren la miserització de la ciutat.
Això passa en un barri que, les dades parlen, és dels més rics de la ciutat: les xifres enganyen… en aquest cas.
