Al banderer de la pau
Deixa un comentariEl recordo davant d’una presó, assegut al terra i voltat de gent. És un dels primers records d’infantesa. No sé si tenia cinc o sis anys en aquells temps. Ho recordo tot gris, fosc. Recordo un grup de gent asseguda a terra. A l’altra vorera d’on ells eren asseguts hi havia una paret amb finestres molt amunt. Anys a venir sabria que allò era una presó i que aquell personatge amb barba negre i ulleres es deis Lluís Maria.
El recordo una mica més tard com a Senador independent per Barcelona. Jo era petit també, però la seva fitxa de senador encara es pot trobar furgant per la web del Senat. Jo no hi era i tiro de rumors, però aquell Senador independent va fer força feina. Alguns diuen que moltes de les rescloses obertes al reconeixement nacional de Catalunya a la Constitució Espanyola del 78 són fruït de la tossuderia democràtica i la feina de formigueta que aquest Senador independent va estar fent allà, en terra estranya. Més de setanta anys al servei dels seus ideals amb una feina pacient, metòdica, sense l’ús de cap més arma que la seva veu i els seus silencis. És curiós que ara me l’acusin de terrorista. Bé, curiós, curiós, no crec que ho sigui, perquè potser no s’equivoquen. Segur que pels britànics el mateix Gandhi va ser un terrorista.
No ho sé, però m’agrada llegir els textes en el seu contexte o la paraula en el seu entorn i tothom fa referència a la declaració de Xirinachs del 2000 com a amic d’ETA, però ben poca gent la llegit íntegrament. No en faré una transcripció, però si que l’emmarcaré en el seu paràgraf. Sense justificacions, sense adesions. En Lluís Maria va dir: "Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d’un conflicte violent: l’agressor és l’enemic, l’agredit és l’amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l’Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna".
Interessant paràgraf, no? Els termes "no violent" i "amic" apareixen dues vegades, però els mitjans s’han quedat només amb el terme ETA, que n’apareix només una. Va estar encertat? No ho va estar? No sóc jo qui ha de jutgar en Lluís Maria, però una trajectoria n’avala la integritat moral.
En aquests casos només resta el record d’una persona íntegra, d’una persona que no ha defallit en la defensa de llur conviccions per la via no violenta. Donar-li l’escalf a ell i als seus parents i esperar que aquesta desgraciada situació tingui un desenllaç feliç.
Com deien els Esquirols fa una colla d’anys referint-se an Lluís Maria:
No és en va el teu gest, company,
quan es perd cobert d’espessa boira,
ni el teu crit que es transforma en clam
perquè amb tu som tots com un sol home.
Tant de temps han amagat
l’autèntic pas de qui ens ha precedit,
massa temps han retingut
l’autèntic cant d’aquest país.
Lluitarem de ferm, anant colze amb colze,
tu has encès un foc que atiar-lo cal
mentre mantens ben alta
la bandera de la pau.
La primavera ens portarà flors,
serà el poble senyor de tot,
no hi haurà explotats ni explotadors,
ni cap vençut ni vencedor
si abrandem amb l’esforç
la raó dels teus mots:
"Cal lluitar contra el fort per deixar de ser febles
i contra nosaltres mateixos quan siguem forts"
La teva paraula cada cop més
va passant les reixes per volar després
No és en va el teu gest, company,
quan es perd cobert d’espessa boira,
ni el teu crit que es transforma en clam
perquè amb tu som tots com un sol home.
–
Tot i que detenir-lo ara no ve al cas i és totalment innecessari i
semblem més ganes de fer soroll que res, el que va dir és del tot
inadmisible. Tot i dir-ho en un context en que parlava de no violència,
declarar-se amic d’ETA i a més justificar-los dient que els crims dels
espanyols són més grans, és inadmisible. Ni hi ha crims millors i
pitjors. ETA mata, mata a qui considera opressors, opressors potser
com Ernest Lluch o molts representants el·legits pel poble. I mata amb
crueltat. Els crims dels espanyols no són més cruels. Potser els
etarres a la presó no tenen ungles, però les victimes d’ETA ja no tenen
vida. Recordem també les seves últimes actuacions a Catalunya després de l’entrevista amb en Carod. El primer que van fer va ser declarar una treva només a Catalunya només perquè els nostres enemics poguessin acusar en Carod d’haver pactat amb ells (que era el que deien des del primer dia), cosa que ell sempre ha negat. Suposo que amb això només volien sembrar odi pel mig i posar violència en les nostres reïvindicacions. Ja veiem que s’auto-consideren representants del poble quan ningú els ha votat i el
seu partit polític germà que mai ha tingut la valentia de renunciar a
la violència per jugar a la democràcia, tampoc és que tregui uns
resultats extraordinaris, ja que els que volen alliberar el seu país,
per sort són més llestos i saben com no s’allibera un país.
Encara que diuen que volen la llibertat del seu país, les seves
actuacins no han fet més que posar pals a les rodes. En una societat
democràtica, el que han de fer és deixar les bombes i anar a votar. O
una cosa o l’altra, però és incoherent voler fer les dues.
Jo vull la independència, però si per ser lliures em de posar una bomba, prefereixo no ser-ho.
Considero que el senyor Xirinachs ha estat una persona molt important
per al país, però últimament sembla que ja no actua amb el seny i
serenitat d’abans.
Que l’admiració que sentim per la seva figura no ens faci perdre de vista la gravetat de les seves afirmacions.
La meva resposta és clara: No es pot ser amic d’ETA.