El Cau de l'Ós Bru de Taradell

… i llàgrimes d’oli omplen els meus ulls perfectes.

Somien les rèpliques en xais elèctrics? és un cant coral a les emocions i als sentiments. El regust que deixa l’obra, però, és que aquests components humans poden ser fruit de processos mecànics i es poden arribar a reproduir. Potser tan sols és un deix del llibre d’en Philip K. que traspua de manera brutal en un dels clàssics del cinema que, per algú que treballa en això d’Internet, esdevé referent.

Blade Runner no és el meu film número 1 -en tinc un altre que, potser, algun dia comentaré-, però és una d’aquelles obres que m’atrapa i que m’agrada mirar de tant en tant. Futurisme? Ciència ficció? Realitat? Filosofia? Disputa eterna entre la ment i el cor? Intel·ligència contra empatia? Pot generar-se artificialment un sentiment? L’ànima humana és fruit d’un seguit de connexions neuronals reproduïbles i configurables en un laboratori? Qui és l’home i qui n’és la rèplica? Poden arribar a ser millors les rèpliques que els originals? Val la pena diferència homes i màquines?

A vegades em processo Nexus – 6 i em veig gegantí, omnipotent en la meva realitat, amb capacitat per analitzar totes les opcions possibles d’una acció i de predir el futur amb certesa gairebé absoluta, lligar tots els camins i actuar en conseqüència. Quan això em passa, deixo sentiments i emocions de banda i em mostro fred i altiu. Dibuixo un somriure burleta i poso un deix de suficiència, de tornar de tot, de no importar-me absolutament res. Per què? Si està tot sota control! Però, un cop actuo d’aquesta manera, un cop segueixo plans que no tenen cap errada conceptual i que s’amollen a la realitat amb perfecció absoluta, em pregunto si m’estaré tornant una màquina, una rèplica de mi mateix, però buida d’emocions.

És el mateix sentiment que mostra en Deckart, el caçador, quan retira rèpliques a cop de làser i es troba amb les emocions de les màquines humanes. Dubtes. ¿On és la diferència entre una dona utilitzada sexualment i la replica de la Rosen Corporation que llença la darrera adquisició d’en Rick edifici avall? ¿És un acte mecànic destruir allò que més estima qui t’ha fet mal prenent-te un lleu sospir d’humida passió?

M’atrapa la pols, el caos vital em rodeja. L’univers és el domini de la brutícia. Tan sols es pot treure d’un lloc per posar-la en un altre, però la brutícia, el caos, sempre acaba guanyant la batalla. És llavors quan veig la fàbrica de rèpliques en els suburbis d’una gran ciutat i em descobreixo com un exclòs de la societat, com un degenerat mental, la malaltia del qual és producte de les radiacions provocades per la Guerra Terminal. M’automargino com els personatges d’en Paasilinna?

Intel·ligència o emocions? Cervell o cor? Són ambdós components reproduïbles? La mecànica pot generar ésser vius? On rau l’espurna de la vida? On s’amaga el secret de l’existència? Som capaços de reproduir la perfecció del cervell humà?

Després de l’home, només resta la pols. Després de l’ordre, tan sols hi ha el caos…
… i els insectes, que s’adapten a tot.