El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

A carn! A carn!

Deixa un comentari

Qui s?ha arriscat a voltar aquest cap de setmana pels boscos de Gasala o de Mansa, possiblement s?hagi vist sorprès pel rebombori de la polvora llançada per les armes d?un passat no tant llunyà.

I és que el Centre Excursionista de Taradell i la Comissió de la Festa d?en Toca-sons s?han conjurat per fer tornar els bandolers a les contrades de Taradell i, de la seva mà, acomiadar la temporada de les ?Sortides de Senders? d?enguany. Temporada dedicada a ?Castells i bandolers?.

Els participants en aquesta darrera passejada, han pogut visitar algun dels punts més emblemàtics del bandolarisme de la zona: Can Moreu, el Pedró dels Mossos d?Esquadra o la Bauma dels Trabucaires conten, encara ara, històries del bandolerisme en temps de carlins. Creu de Pedra, les baumes del castell de Taradell, el coll de Taradell, la vermellenca Trona, l?Enclusa i les Cuines d?en Rocaguinarda parlen dels bandolers de temps moderns.

En un dels punts del recorregut, antiga cruïlla de camins on encara es poden veure els solcs deixats per les rodes dels carros dels traginers que, per allà, hi passaven. Creu de Pedra és un lloc ideal per les emboscades i, els cent caminadors de Vic, Ripoll, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses i Manresa que hi passaven, s?han vist sorpresos per una bandositat nyerra que, tot encerclant-los, els ha deixat pelats de barrets, bastons telescòpics, fruites i aliments, mocadors de paper, algun diner i, fins i tot, un GPS! Davant l?actitud fatxendosa i xulesca d?un dels elements participants que, com feien els antics membres de la Unió de Vic, volien encalçar els bandolers i foragitar-los de la zona, la colla del Fadrí de Mansa no s?ha estat de deixar-lo ben conill i demanar perdó dels seus actes genoll en terra.

Ja més endavant, aquesta mateixa colla els ha permès baixar al seu inaccessible cau, tot i el malestar d?alguns dels seus components que no ha deixat de deixar anar la pólvora de trabucs i pedrenyals en senyal de protesta. La disputa entre les dues faccions bandoleres ha acabat amb la negociació unilateral de dos mata-pans pel retorn de les pertinences dels senderistes a canvi de favors que, en aquest bloc, no poden ser relats. Aquest fet ha provocat la definitiva divisió de la partida. Uns, els que encara resten per les baumes del país, aguarden el retorn d?en Toca-sons per a que els meni de nou als carrers de Taradell. Els altres, indultats com en Perot, naveguen al seu costat pels mars de Nàpols i Sicília, amb una sola idea al cap, però, la de fer-se sometents al retorn de llunyanes terres per encalçar els seus antics companys de colla i fer-los pagar el fel pervocat en tant funesta jornada.


  1. Ostres, quina una que m’he perdut!
    No saps com m’hagués agradat xerrar  amb en Perot i preguntar-li quatre coses del seu Lluçanès i de les seves anades a Barcelona. Esclar que potser no hagués estat bon moment, atesa la brega.
    Em sembla que fa un parell d’anys (o tres?), que els amics de Taradell van fer la Marxa de Veterans en la que vaig participar i, pel que dius, vam passar per la creu de pedra que tinc retratada.
    Salutacions Ós Bru, i als amics de Taradell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.