Resultats de cerca per: baixauli
Estimat lector,Aquest apunt que ara mateix estàs llegint tindrà una existència pràctica molt efímera. De fet, el seu contingut té tot el sentit del món si el llegiu avui -dijous 17 d’abril- o demà fins a les 3 de la tarda. Després deixarà de tenir-lo, el sentit, tot i que no l’esborraré pas i quedarà instal·lat en
Aquest mes de juny he publicat un total de quinze nous apunts. Els deu més visitats han estat aquests: * 1) Quatre coses sobre “L’home manuscrit”, de Manuel Baixauli. (vegeu-lo aquí) * 2) Quatre paraules sobre els 10 anys dels blocs de Vilaweb. (vegeu-lo aquí) * 3) Les cançons catalanes de 2013 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) (n’hi
No som perfectes, tu: borbonejo. En les coses del llegir borbonejo. Vull dir que, com li passava a aquell Borbó “campechano” i pinta que fa poc ha plegat i que era incapaç de fer dues coses simultàniament com, per exemple, caminar i mastegar xiclet, sóc incapaç de portar amb un mínim d’atenció dues lectures en paral·lel.
Continuo practicant l’esport de risc denominat “recomanacions de llibres” ja que hi ha tants gustos com lectors, i tots ben dignes de consideració. D’altra banda, em sembla que posar-me en pla dictaminador sobre què és bo i què no fóra una mostra de prepotència en la qual procuraré no incórrer. Algú, però, m’ha preguntat si mantindria la tradició de fer un apunt sobre quins llibres em semblen interessants per Sant Jordi i
(La sèrie comença aquí) * Els primers dies d’octubre de l’any passat vàrem comprar a la llibreria Goldoni de Venècia una edició de la “Divina Commedia” en mp3. És a dir, recitada íntegrament per l’actor Claudio Carini. Una delícia que, amb una mica més de detalls, trobareu explicada aquí. * I arribem a la que, de moment, és
(La sèrie comença aquí) A la revista El Temps de l’1 de desembre Martí Domínguez parla en la seva secció “Històries naturals” de la pintura de Piero della Francesca “Bateig de Crist”, que es conserva a la National Gallery de Londres i que és la imatge que trobareu just a l’esquerra tot il·lustrant l’apunt d’avui.
Dels vint-i-cinc apunts que he publicat durant el mes de juliol els 10 més visitats han estat: * 1) Els cervellets publicitaris de Media Markt. (vegeu-lo aquí) * 2) “És una ventatja molt rentable desvetllar aconteixements” (apunt per a comunicadors). (vegeu-lo aquí) * 3) La inenarrable sensació de dir (o escriure) “els meus fills”. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) “Per què tot
(La sèrie comença aquí i aquí amb discos i continua aquí amb llibres) NARRATIVA CATALANA: NOVEL·LA* “L’home manuscrit”, Manuel Baixauli (Proa-Moll). No és només la meva opinió: els jurats de dos premis de la crítica l’han considerat també la millor novel·la de 2007. * “Només socis”, Ferran Torrent (Columna). Un Torrent en estat de gràcia que desenvolupa la trilogia anterior
“Vivim en un país petit on s’ha consolidat el bilingüisme asimètric, ja que hi predominen llibres i lectors en castellà. Aquest fenomen, avalat de fa dècades per totes les estadístiques disponibles, ha produït una certa diversitat de reaccions en els escriptors. Davant la constatació d’un determinat sostre de vendes, hi ha qui es dirigeix cap
En aquesta època en la que al voltant dels premis literaris -especialment els més ben dotats- hi ha un debat permanent sobre la seva pretesa netedat m’ha semblat exemplar el que ha passat amb els premis més importants de la Nit de Santa Llúcia, que és tant com dir els premis més prestigiosos del calendari