Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern - Pàgina 2

La pàtina dels anys (a propòsit d'”Espiral”, de Manuel Baixauli).

5 de juny de 2014

Llibres i literatura

No recordo si ja havia explicat aquí o en alguna altra banda l’atracció que sento des que era ben petit pels signes físics que evidencien el pas del temps. Em vénen ara a la memòria, per exemple, aquells venerables graons d’accés a les estacions del Metro de Barcelona de fa molts anys, fets amb una pedra de color gris fosc amb fragments incrustats d’un material que

Baixauli, Monzó, Rodoreda i Sales: les meves “Pedres de Toc” d’enguany.

2 de juliol de 2008

Llibres i literatura

Un any més els directors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès (vegeu aquí) han tingut la gentilesa de proposar-me de fer un breu seminari -quinze hores repartides en un total de set sessions- sobre el que hem convingut a denominar “Pedres de toc de la narrativa catalana”. (n’hi ha més) Sota aquest títol el curs pretèn estudiar amb un cert

Manuel Baixauli al Palau Robert.

14 de maig de 2008

Llibres i literatura

Aquesta hora sens dubte intempestiva pels meus moderats costums m’agafa enllestint els darrers detalls del text que demà llegiré durant l’acte de presentació (vegeu aquí) de “L’home manuscrit”, una de les millors novel·les en català publicades els darrers anys. El seu autor es diu Manuel Baixauli, es dedica a escriure i a pintar i va nàixer a Sueca -el poble de Joan

Suc biogràfic, legítima defensa, crit metoditzat… (Baixauli escriu sobre els dietaris).

14 d'agost de 2007

Llibres i literatura

"Res no hi ha d’immoble en el meu pensament, la meua única rutina: el "Dietari", una obra que gargotege cada dia. Escric molt, amb una necessitat quasi física, amb la necessitat amb què orine, o menge, o dorm. Hi ha hagut dies que no he menjat, n’hi ha, sovint, que no dorm; no en recorde

Temps d’endreçar i de recuperar papers, imatges, records…

22 d'agost de 2024

Batalletes, Me'n recordo...

Aquest mes d’agost, que a casa nostra està sent majoritàriament barceloní, l’estic dedicant a endreçar i ordenar la biblioteca, els arxius familiars i les carpetes on anem aplegant rebuts, factures i altres papers de caducitat diversa. També he aprofitat per afinar els continguts dels dos discos durs externs en els quals emmagatzemo tota la informació.

La meva crítica de ‘Memòries de mi mateix’, de Ferran Torrent.

14 de febrer de 2023

Llibres i literatura

El segon sistema de Ferran Torrent (Article publicat a Vilaweb el 8 de febrer de 2023) (Vegeu-lo també aquí) Llibre rere llibre, Ferran Torrent va construint una obra singular que és valorada i respectada tant pel públic com per la crítica. Llibre rere llibre –i en els quaranta anys que ens separen d’aquell debut (a

‘Qui ets?’, de Màrius Serra: novament damunt de l’escenari.

21 de setembre de 2019

Gent, llocs..., Llibres i literatura

Pel volts de Sant Jordi d’enguany la revista El Temps ens va demanar a uns quants crítics que seleccionéssim els que al nostre parer eren els cinc llibres catalans de prosa (no sé per què, però la poesia no entrava en l’experiment) publicats en els pocs anys que portem del segle XXI. La meva tria es

Les frases de la setmana (primer semestre de 2019).

1 de juliol de 2019

Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Any 2019. Primer semestre El somni de les ruïnes: fingir que són edificis encara inacabats. Stanislaw Jerzy Lec (1909-1966) El primer americà que va descobrir Colom va fer un pèssim descobriment. Georg Christoph Lichtenberg (1742-1799) Abans d’acabar els errors de joventut comencen els

“La violència de la por”, un bon article de Francesc Serés.

10 d'octubre de 2017

Carpeta de retalls, Diaris i revistes, Per quan deixarem Espanya

Francesc Serés és un magnífic escriptor nascut fa 44 anys a Saidí, a la Franja. Des de fa molt temps escrivia un article setmanal a El País (cosa que feia que, naturalment, jo MAI el llegís) fins que la setmana passada va deixar de col·laborar-hi per evidents incompatibilitats ideològiques. Ha estat el mateix cas, coincident

La meva crítica d'”Individus com nosaltres”, de Ferran Torrent.

12 de juny de 2017

Llibres i literatura

El dijous passat Vilaweb va publicar la meva crítica d’“Individus com nosaltres”, la nova novel·la de l’escriptor valencià Ferran Torrent, editada com ja és habitual per Columna. Podeu llegir l’article aquí o, si ho preferiu, el teniu reproduït íntegrament aquí sota: Ferran Torrent: cartografia de corruptes i lladres. Ja fa temps que cada vegada

Sant Jordi 2016: llibres que he llegit, llibres que llegiré.

20 d'abril de 2016

Llibres i literatura

Tal i com he fet els darrers anys, de cara a la propera festa de Sant Jordi us parlaré, per una banda, dels llibres que he llegit recentment i que m’han agradat (alguns fins i tot han estat objecte d’apunts específics en aquest Bloc) i, per l’altra, exposaré la llista de llibres d’aparició més o menys recent que

Un resum de l’any literari 2015 (Serra d’Or, març 2016) (i 3).

8 d'abril de 2016

Diaris i revistes, Llibres i literatura

(La sèrie comença aquí) Premis de la crítica a obres ja publicades La llista dels premis de la crítica –és a dir, aquells que distingeixen obres que ja han estat publicades– comença els primers dies de febrer amb els premis Ciutat de Barcelona que varen distingir: Toni Sala per “El cas Pujol. Reflexions sobre el

Elogi del rellegir.

17 de novembre de 2015

Llibres i literatura

D’un temps ençà m’estic convertint en un actiu propagandista de la relectura. Un exercici, aquest de tornar a llibres que ja he llegit, que des que em vaig jubilar de crític literari –i, per tant, em vaig desprendre de la servitud d’haver d’estar al dia de tot el que es va escrivint i publicant aquí–

La meva crítica d'”Un dinar un dia qualsevol”, de Ferran Torrent.

7 de març de 2015

Llibres i literatura

Fa uns dies la gent de Vilaweb varen publicar aquí la meva crítica del nou llibre de Ferran Torrent. Com que ja no es pot consultar directament us la reprodueixo íntegra aquí sota: Un Torrent en plena forma Tinc un bon amic amb qui comparteixo admiració per Ferran Torrent des dels temps llunyans que publicava històries

Ja no llegeixo gaires novel·les, jo…

5 de gener de 2015

Batalletes, Llibres i literatura

Perdoneu-me si em faig pesat perquè no és pas aquesta la primera vegada que ho manifesto: ja fa bastant temps que llegeixo poques novel·les. No és res personal, que consti. És, senzillament, que després de molts i molts anys llegint-ne –i, ben sovint, havent d’escriure després el corresponent comentari pel diari o per alguna revista–