Totxanes, totxos i maons

Ja sé que l’infern està empedrat amb bons propòsits. També sé que un mal moment el pot tenir tothom. Que tots ens equivoquem. I que ningú és prou pur com per llançar la primera pedra. I etc.

Però per poc que pugui evitar-ho, per poca lucidesa que em quedi, per poc control que pugui exercir sobre els meus esfínters mentals, prego, demano ferventment als déus competents en aquesta matèria que mai arribi a perdre el sentit de la mesura, que mai oblidi el necessari respecte a l’altre, que mai m’encegui la vanitat. Que mai, en una paraula, sucumbeixi a la temptació d’escriure una crítica com la que ahir signava Ponç Puigdevall en el Quadern d’El País a propòsit del llibre “Dillatari”, del poeta menorquí Ponç Pons.