Cada vegada més sovint em trobo davant de coses que em fan pampallugues als ulls. Que no les entenc, vaja. Llavors penso si és el món, que cada dia és més estrany, o jo que, senzillament, em foto vell. Poso un exemple d’ara mateix: acabo de llegir a “Qüestionem” aquesta consulta: “D’aquí a molt poc tindrem una nena i es
M’ha fet gràcia llegir en el suplement de cultura de l’Avui d’ahir l’extens treball de Jordi Marlet al voltant de la literatura autobiogràfica, els dietaris i els weblogs. I dic que m’ha fet gràcia perquè reprodueix gairebé textualment (sense citar-ne la procedència, però ja ho té, això, la xarxa) el que vaig exposar a propòsit
Els tècnics de can Vilaweb són gent atenta, preparada i activa. Si feu clic aquí podreu veure que m’han penjat en alguna banda del servidor una versió de la fotografia d’aquí al costat suficientment ampliada com perqué us feu una idea de com va anar el concert dels Beatles a la Monumental. (La batalleta, per cert, us l’explicava
No conec personalment el periodista Oriol Malló. Podria remetre’m a detalls no gaire edificants que em donen persones de la meva confiança que sí que el coneixen però prefereixo no embolicar la troca més del que ja ho està. Sí que puc parlar, en canvi, d’algunes de les coses que ha escrit. Per exemple el llibre
Vegem-ne unes mostres ben recents: “La manifestació ha omplert DE BAT A BAT la madrilenya plaza de Colón” (corresponsal a Madrid del TN-Vespre, dissabte 2 de juliol), “El director de la cursa fa FLAMBEJAR davant Fernando Alonso la bandera a quadres” (retransmissió del GP de França de Fòrmula 1, diumenge 3 de juliol”, “I aquí podeu
Llegeixo en els titulars de portada d’El Punt d’ahir, diumenge, la frase següent: “Tinc un argument pujolista per defensar la presència d’autors que escriuen en castellà a Frankfurt”. Qui ho diu és el senyor Xavier Folch, director de l’Institut Ramon Llull, i és un fragment d’una conversa més extensa que es troba a l’interior del
Avui fa quaranta anys de la primera i única actuació dels Beatles a Barcelona. Va ser a la plaça de toros Monumental i conten les cròniques que ens hi vàrem aplegar uns 12.000 espectadors. Més del doble dels que la nit anterior havien anat a la Plaza de las Ventas de Madrid. Dels de casa
La companya J.E. m’envia un correu en el que em comenta la seva sorpresa quan va llegir en la “totxana” d’ahir la frase “avui no estic de filis”. Amb la seva habitual energia em diu: “Em pensava que era un d’aquests jocs de paraules als qual ets tan aficionat i resulta que no, que estar de filis apareix en el diccionari!”
Ho sento però avui estic de mala llet. Resulta que els sibarites del Power Point que ara ens dirigeixen l’empresa -col·leccionistes de màsters ben llampants però desconeixedors del que significa respecte per les persones- han decidit que ja no els calien els serveis -“retirada de confiança” ha estat la fòrmula- d’un bon amic i company amb més
Un matí de la setmana passada el nostre carrer va aparèixer amb un parell de parets i uns quants senyals de trànsit decorats amb cors de color blau acuradament pintats amb esprai. Feia molt temps que no veia pel barri una pintada que em cridés l’atenció. I això que just a l’entrada del carrer, a tocar de Sanllehí,
“Sobren quioscos i falten hemeroteques”. Això li fa dir Joan F. Mira a Jesús Oliver, el protagonista d’”Els treballs perduts” (Edicions 3 i 4, pàg. 189), una de les novel·les més importants publicades a casa nostra en els darrers cinquanta anys… i una de les més difícils de trobar si no aneu directament a la
Ahir al matí, en el cotxe camí de l’Ikea (a buscar prestatgeries per posar-hi -per fi!- els llibres) escoltem “Tàpies variades”, el programa de cuina dels dissabtes a Catalunya Ràdio que condueix Pere Tàpies. Val a dir que no sóc seguidor habitual d’aquest tipus de programes (tot i que no ho sembli ja que, ara
“(…) El drama del socialismo catalán es que, para gobernar, tiene que alimentar a la bestia. Y la bestia pide nación. Y derechos históricos. Y también dineros. Y seguirá pidiendo todo esto y lo que se tercie hasta que deje de existir. Algo parecido ocurrió en Europa durante los años treinta del pasado siglo con
Coses dels dies festers, que donen temps per a tot… Acabo de veure a l’espai “Cuines” de TV3 la senyora Georgina Regàs, experta en gastronomia i mestressa del restaurant Museu de la Confitura de Torrent (Girona) explicant com es fa confitura de maduixes i poma. M’ha fet patxoca conèixer aquesta senyora no pas per la cosa
Com que ja tinc una edat he de confessar que fa mooolt temps que vaig entendre que mentre Catalunya formi part de (i sigui un excel·lent negoci per a) Espanya sempre ens tocarà les de perdre, amb independència de qui mani a Madrid. És per això que en cap moment m’he sentit especialment excitat o