Ara fa una estona, baixant amb la moto per la Rambla, acabo de veure les primeres banderoles que, com cada any des que a principis dels 80 el ministre de Cultura francès Jack Lang va empescar-se l’invent, anuncien que el proper dia 21 -solstici d’estiu- se celebrarà la Festa de la Música.
Suposo que, també com cada any, totes les institucions i entitats amb competències en l’àmbit musical ompliran el carrer de propostes mil perquè els ciutadans tinguin plena consciència que l’estiu és l’estació musical per excel·lència. Jo, en canvi, cada vegada estic més convençut que la manera més eficaç de demostrar el paper que la música juga en les nostres vides seria que durant les vint-i-quatre hores del dia 21 no sonés ni una sola nota enlloc. Ràdios, anuncis, televisió, fils musicals, sintonies d’espera telefòniques… Silenci a tot arreu. Per provar un any no costaria gaire i estic segur que els resultats, mesurats en nivells d’impacte emocional entre la ciutadania, serien d’allò més interessants i profitosos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!