Quines coses… mesos llargs sense fer cap esment a La Vanguardia i, ara, dos dies seguits amb referències a la secció "El runrún". Ahir amb Màrius Serra i la seva magnífica aportació al debat sobre les bronques que genera la narcosala de la Vall d’Hebron. I avui li toca el torn a Quim Monzó que ens
Dissabte passat varen començar les festes del barri d’Horta i l’organització va demanar a l’escriptor Màrius Serra, il·lustre veí del barri, que pronunciés el pregó inaugural. Avui, a La Vanguardia, en la seva secció “El runrún” dels dimarts i els dijous es reprodueix la part final -en versió castellana, és clar- de l’esmentat pregó. Una cloenda en la
Des de fa tretze anys treballa a Catalunya Ràdio un periodista que és un senyor de cap a peus. Es diu Gaspar Hernàndez i va nàixer a Sant Esteve d’en Bas l’any 1971. A més a més de discret Hernàndez és intel·ligent, sensible, culte i educat. I quan es permet opinar sobre les coses ho fa
Després del devastador pas de la senyora Montserrat "Katrina" Minobis per Catalunya Ràdio sembla que, a poc a poc, es van recuperant algunes de les destrosses perpetrades per la inefable dama. I una de les que em plau més de celebrar és el retorn del programa "L’internauta" a la seva franja habitual dels dissabtes al migdia.
Fa més de trenta anys que ens coneixem, el doctor i jo. De l’època en què formàvem part d’una colla de quatre matrimonis (en la qual l’A. i jo representàvem el sector junior) que compartíem barri, creences i uns afanys -una mica eteris, val a dir- de ser útils i de deixar petja. En alguns aspectes,
Me n’acabo d’assabentar per Vilaweb i, tot i que ja estic a la feina, em falta temps per deixar-ne constància aquí: el Bloc “El Llibreter” -al qual podeu accedir des de la columna de recomanats que teniu a la dreta de la pantalla- ha guanyat amb tots els mereixements el Premi Lletra 2005. Vegeu aquí la
Després d’un parell d’audicions del darrer disc dels Rolling Stones, i sense detriment d’una anàlisi més detallada d’aquí a uns quants dies, aquí van unes primeres impressions per si a algú li poden ser d’utilitat: Mick Jagger canta com en els millors temps (miracles de la taula de so?), fins i tot Keith Richards canta de
M’acabo d’assabentar per la premsa que ahir va morir Isidre Sola, una de les veus més representatives de la ràdio dels anys cinquanta i seixanta. La parella que formaven ell i Encarna Sánchez era, per mèrits propis, la que acaparava la majoria dels papers de protagonistes en aquells entranyables “Teatro invisible” i “Radioteatro” gràcies als quals molta
Fa cosa de mig any comentava aquí la gratíssima impressió que em va fer “Million Dollar Baby” i molt especialment la manera com en la mitja hora final aborda el tema de l’eutanàsia. Un tema espinós i delicat en l’exposició del qual val a dir que el senyor Eastwood assoleix uns nivells d’excel·lència notablement superiors,
D’acord. Tot això del mestissatge i la multiculturalitat està molt bé però a mi em convenceria encara més si vegés que la cosa circula en ambdós sentits. Vull dir que a molta gent de casa nostra se li omple la boca d’elogis vers la diversitat cultural quan, per exemple, sent un cantant o un grup de
“Ara Carles Francino diu que se’n va. Passi-ho bé, senyor Francino. Bona sort. Potser no ho farà malament. És un professional correcte i un espanyol vocacional. A la SER també serà a casa. El problema és que, si algun dia decideix tornar, TV3 encara ho continuï sent, casa de vostè. Perquè això voldrà dir que
Llegeixo una enquesta de la revista Rolling Stone feta a prop de 300 periodistes, productors, compositors i músics per esbrinar quins són els 500 millors àlbums de la història. Els resultats situen en el podi d’honor “Sgt. Pepper’s”, dels Beatles, “Pet Sounds” dels Beach Boys i “Revolver”, també del Beatles. Del quart al desè lloc trobem “Highway 61
Entre les moltes meravelles que he recuperat aquest agost tot remenant papers antics hi ha el dossier de l’escandalera que es va muntar l’any 1996 a propòsit dels mereixements, o no, de Josep Carner per formar part del canon literari del segle. Val a dir que no el tenia gaire lluny de la carpeta amb
Ara que ho he experimentat en pròpia carn puc pregonar-ho als quatre vents perquè els que dubten es decideixin: es pot viure tot un mes sense llegir El País. Jo ho he fet i aquí em teniu fresc com una rosa, ple de ganes de reprendre la feina i més content que un gínjol. (Bé, com
“Dispensar a Pujols o a Vallmitjana el tractament dels grans, i gastar-hi la retòrica, les salves i la trompeteria que calen en aquests casos, és malbaratar esforços i promoure, encara més, la confusió i la mandra mental.” “… Vallmitjana, per la reivindicació que n’ha fet durant anys qui ara hi tingut cura de la nova