¿Segur que la gran notícia cultural del dia segons La Vanguardia, la que s’avança des de la portada i que obre a tota pàgina la secció de Cultura és l’anunci del que serà el tercer disc del grup Ojos de Brujo. Un disc que, a més a més, no apareixerà fins al dia 12 de desembre? ¿Voleu
(la sèrie comença aquí) El maig de 1982 vaig tenir la sort de guanyar el premi de poesia Martí i Pol que convocava Comissions Obreres. M’hi vaig presentar amb un tríptic en català titulat “Ciutat Badia” que estava molt influenciat per la lectura de “Taller de arquitectura” (si en fa, d’anys, que les totxanes i
No fa gaire vaig sentir a Catalunya Informació que una empresa d’informàtica mexicana està desenvolupant un programa que, relacionat amb una amplíssima base de dades de temes musicals, permetrà identificar una cançó a partir d’unes poques notes. Gairebé com un Google, però de música. L’objectiu del projecte és posar el programa a la xarxa i
(la sèrie comença aquí) El dissabte 25 d’agost de 1990 (uff, aviat farà quinze anys) va sortir a l’Avui la meva crítica -raonada i respectuosa però negativa, mooolt negativa- de “Mossèn Tronxo”, el llibre de Josep Maria Ballarín que feia furor per aquella època, els anys àlgids del règim pujolista. Més enllà dels valors literaris del text
(la sèrie comença aquí)Paral·lelament a les cartes dels autors a què ahir feia referència també m’han arribat cartes de lectors. La majoria amb noms i cognoms tot i que recordo un parell d’anònims d’allò més flamíger. L’un a propòsit de la meva crítica de “Mossèn Tronxo”, un episodi sobre el qual m’estendré en els propers dies;
(la sèrie comença aquí)Com deia ahir, vaig dedicar el cap de setmana passat a endreçar tots els meus escrits, la majoria crítiques de llibres i articles sobre escriptors. A diferència de la catalogació dels llibres de la biblioteca, en la qual la col·laboració de l’A. va ser valuosíssima, aquesta feina la vaig voler fer jo sol, sense
L’Anna, filla d’uns bons amics és casada amb un suec des de fa uns quants anys i ha començat a fer família catalano-sueca en aquell país escandinau. Ara ha obert un Bloc que es diu precisament així: “Viure a Estocolm”, i amb tres dies només de funcionament ja està flipant a propòsit de les delícies de l’invent i la receptivitat de la
Feines d’agost que només es poden fer quan disposes de totes les hores del dia (i d’uns quants dies). Després d’actualitzar la base de dades de tooots els llibres -feina obligada després de les obres- entrem en la fase B: seleccionar, catalogar i endreçar l’arxiu de revistes, retalls, catàlegs, etc. Tot allò que em sembla
“Si no fos un tòpic massa gastat que fa un mal favor a un invent tan ben parit diria que a la meva biografia hi ha un abans i un després de l’iPod”. Així comença l’article “L’estil de vida iPod”, d’Eva Piquer, publicat a l’Avui el diumenge 14 d’agost. Feu clic aquí per llegir-lo íntegre. (Anterior
(publicat el 28 de febrer de 2005) Està nevant quan ens llevem. Segurament des de fa força estona perquè els carrers estan ben emblanquinats. Al jardí de baix la neu és una catifa immaculada de tres o quatre centímetres ben bons de gruix. Matiner de mena, el veí del quart primera surt cap a la feina. Enfila recte
“Taxi”, d’Antònia Font: un disc extraordinari (publicat el 27 de novembre de 2004) Continuant amb el to musical dels darrers dies en aquest Bloc no voldria deixar de banda el que al meu parer és un dels millors treballs discogràfics catalans de l’any: “Taxi”, d’Antònia Font. Després de tres discos en els que ja s’apuntaven molt bones maneres -especialment l’anterior,
(publicat el 24 de novembre de 2004) Llegeixo als diaris que el senyor Albert Boadella ha informat a l’opinió pública -amb la saragata habitual en ell i incrementada amb la que els mitjans de comunicació solen afegir-hi cada vegada que aquest senyor fa alguna declaració- que va refusar la proposta de concessió de la Creu
(publicat el 22 de desembre de 2005) Amb un cert estupor davant de tanta llana al clatell llegeixo a les pàgines salmó de La Vanguardia d’avui el següent titular: “La biblioteca de Baget Herms, a la Pompeu”. I unes línies més avall -dintre de la mateixa notícia- la preciosa frase: “… ha pasado a formar parte de la
(publicat l’1 de juny de 2005) “Ja ho veureu, ja. Es van fent grans sense que ens n’adonem”. La frase la recordo amb precisió. De qui va sortir no n’estic tan segur, en canvi. Va ser dita, això sí, fa mooolts anys en una reunió de pares de l’escola i segurament venia de gent veterana en
Aquí el teniu. Descamisat -de “camisa azul”, això sí-, magre de cos, aspecte “enjuto” i reminiscències “chusqueres” en el gest de la cara, en les ulleres de sol (igualetes que les que portava el Caudillo) i en el tall de cabell. Ell, però, de tot això en diria “porte marcial”. Aquí el teniu, “inasequible al