Vaig ja per la segona lectura de “Pandora al Congo”, la nova novel·la d’Albert Sánchez Piñol després del seu èxit internacional amb “La pell freda”. Dissortadament no puc esplaiar-me gaire ja que els qui hem rebut l’avançament del llibre ens hem compromès amb l’editorial -La Campana- a no divulgar cap crítica ni cap comentari detallat fins
Pela a que no hi ha collons (o són molt de la broma, els del Carnaval de Valls) (publicat el 25 de gener de 2005). No sóc dels qui se l’agafen amb paper de fumar, que consti, però els seguidors d’aquest Bloc ja deuen haver percebut que si alguna cosa em posa a cent és
Arribem d’una ràpida gira que ens ha dut al triangle dalinià Port Lligat- Púbol-Figueres amb afegitó a Ceret i Cotlliure per veure l’exposició doble de Matisse i Derain i coda final a Romanyà de la Selva. Del triangle destaco l’agradable sorpresa de Púbol i de Port Lligat i la confirmació enguany també del Teatre-Museu de Figueres com una apoteosi
(publicat el 3 de novembre de 2004) Venint des de Barcelona per l’autopista, deu o dotze quilòmetres abans d’arribar a Tarragona, s’arriba a l’àrea de servei del Mèdol. Un indret en aparença tan insubstancial com qualsevol altre espai pensat per alleugerir momentàniament l’existència dels qui fan vida al volant. Un indret a oblidar si no fos perquè encara no a cent
“Chulería y poderío” (o a veure si en prenem nota). (publicat el 12 de novembre de 2004). Dies enrere parlava en aquest mateix racó de l’autoodi, el papanatisme i el cosmopolitisme de via estreta que ens envolta i de la manca que tenim de veus de prestigi que generin opinió i defensin on calgui la
Mentre la ràdio va informant sobre la situació a les carreteres l’A. i jo ens dediquem a desembalar i distribuir tots els llibres, discos, DVD’s i paperassa diversa per les prestageries noves de trinca i a catalogar-ho tot de bon començament. Una feina que vàrem començar fa set o vuit dies i que ens mantindrà ocupats ben bé durant una setmana més
“Coses que jo explicava fa un quart de segle als adolescents de quinze anys a l’institut, no puc explicar-les ara als estudiants de facultat: no sabrien de què parlava. Tinc entès que això passa sobretot en el ram de “lletres”, on tota ignorància és sana, té curs legal i està prevista. I que no passa tant en
Llegeixo en un breu de La Vanguardia la notícia de la mort, als 84 anys, de Dodó Escolà, músic i cantant còmic que va tenir els seus dies de glòria a finals dels 50 i fins a la meitat dels 60. La notícia fa esment de la seva cançó “Qué pasa en el Congo”, un prodigi
El 29 de setembre passat aquest Bloc dedicava un espai per parlar dels Premis Nacionals de Cultura que aleshores s’acabaven de lliurar i, sobretot, per remugar una mica a propòsit de la composició del jurat i de la presència (absència, més aviat) en l’esmentat jurat de representants de la literatura catalana. Entesa aquesta, lògicament, com la que
El 26 de juliol és un dia important a casa per diverses raons. Per exemple perquè avui fa justament trenta anys que va nàixer el Marc, el nostre noi gran. Ja vaig explicar fa dotze mesos que el seu naixement va coincidir exactament amb el primer Canet Rock (al qual no vaig poder assistir per
Per primera vegada després de quinze anys la finestra del meu despatx no dóna directament a la Rambla, el carrer més bonic del món. A finals de l’any passat l’empresa va remodelar la seva estructura i, com a conseqüència d’això, d’aleshores ençà s’han anat produint canvis en les ubicacions físiques de les diferents àrees que
Quarts de deu del matí d’avui dissabte. L’A. i jo som al mercat de Gràcia. Fa temps que no mengem mandonguilles i ens han vingut ganes de fer-ne pel dinar de demà. Hem anat a la parada de la carn i hem comprat vedella picada. Després hem buscat una cansaladeria per completar la barreja amb
El titular era d’aquells que a primer cop d’ull et criden poderosament l’atenció. Va aparèixer fa just una setmana i deia que "La Generalitat estimularà la lectura en els nadons". No cal dir que, en llegir això, em va faltar temps per activar la vena foteta. Ja m’imaginava l’invent d’unes tècniques revolucionàries propugnades des de la conselleria de
Llegeixo als diaris que de cara al nou curs universitari hi ha hagut un creixement del 9 per cent en el nombre d’alumnes inscrits… i una davallada del 15 per cent en la demanda de places per a la carrera d’Humanitats. Déu n’hi do. Després encara hi haurà qui s’estranyarà del panorama de futur que
Em sembla que era Santa Teresa (*) la que recomanava allò de “en tiempos de tribulación no hacer mudanza”. Doncs santa paraula, creieu-me. En temps com els que ens estan tocant de viure, presidits per una certa tirada cap al sotrac i la confusió, el millor que podem fer és quedar-nos quiets en un racò -en espera del bon temps,