Totxanes, totxos i maons

Com vaig anunciar, el dijous per la tarda es va celebrar la Jornada sobre Joan Triadú en el marc de l’exposició “Llegir com viure” que en homenatge al mestre es va inaugurar al Palau Robert el passat gener i encara podeu visitar fins al 28 d’abril.

Els detalls els trobareu aquí i no descarto, més endavant, estendre’m sobre algun aspecte concret de les moltes coses interessants que al llarg d’aquelles tres hores es varen explicar.  (n’hi ha més)

El que sí que voldria deixar constància és d’un fet que sens dubte ja era sabut, però que ara, a propòsit de l’exposició -i tres anys després del traspàs del mestre-, ha quedat ben palès: la gent recorda la figura de Joan Triadú i reconeix la seva irreductible defensa dels valors de civilitat i rigor que havien de caracteritzar el país que ell volia.

Un país que el mestratge de Triadú ens ha demostrat que és possible i que m’atreviria a dir que li devem. Tant a ell -i als que, com ell, varen dedicar la seva vida a la feina de dignificar la nostra col·lectivitat- com a les generacions més joves que molt aviat protagonitzaran el futur que tots somiem.

Els ponents de la Jornada –Joaquim Arenas, Sara Blasi, David Castillo, Carles Duarte, Agustí Pons, Jaume Subirana, Francesc Torralba i Ricard Torrents– varen tenir relació directa amb Triadú –molts com a alumnes seus, altres com a col·laboradors- i en tots els casos la imatge de Joan Triadú que es va projectar va ser la d’un home exigent i d’idees clares. Un home que tenia un pla, un projecte, un model de país i que va lluitar incansablement per fer-lo cada dia més present.

Una persona decent que tothom va evocar amb estimació, amb respecte, amb admiració i amb gratitud.

L’objectiu que des del començament, aviat farà dos anys, es va imposar l’equip que ha treballat en la concepció i el muntatge de l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” va ser el d’aconseguir que l’exemple del mestre no s’esvaeixi, que la seva figura no l’engoleixi l’oblit. O, pitjor, la indiferència. Sobretot ara, que estem a punt d’obtenir la gran fita.

Amb actes com el del dijous passat honorem un dels nostres referents més il·lustres i avancem en la bona direcció. Val la pena recordar-ho ara i també una mica més endavant, quan l’exposició deixarà Barcelona i començarà el seu itinerari per Vic (del 9 de maig al 7 de setembre), Sant Cugat del Vallès, Granollers, l’Espluga de Francolí i, finalment a l’estiu de 2014, Ribes de Fresser, vila on Triadú va nèixer i on la mostra quedarà instal·lada de forma permanent.