(La sèrie comença aquí) Tal com apuntava en el segon capítol d’aquesta sèrie algun dia haurem d’analitzar a fons el paper que els mitjans de comunicació han jugat –i, de fet, estan jugant encara– en l’increment dels partidaris de la independència de Catalunya i, alhora, en l’eixamplament de l’esquerda que sens dubte s’ha obert entre
(La sèrie comença aquí) Tret del parèntesis d’ahir –motivat per l’excel·lent article de Francesc Sanuy— en els dos primers apunts d’aquesta sèrie he volgut deixar molt clares unes quantes coses que ara resumeixo: * Que les forces independentistes han obtingut la majoria absoluta dels escons del Parlament de Catalunya. * Que el 48 per cent dels
Poc després de penjar ahir, diumenge, el segon apunt de la sèrie “27-S: hem guanyat” en el que passava revista a unes quantes maniobres inspirades pel govern d’España amb l’objectiu d’escampar la por entre els catalans, vaig anar a comprar com cada dia l’Ara i El Punt Avui i va ser en aquest diari on vaig
(La sèrie comença aquí) Aviat farà un any del 9-N, la data que els vàrem agafar amb els pixats al ventre. ¿Ho recordeu? Varen trigar molt a reaccionar i a adonar-se del que havia passat realment aquell dia: havíem desobeït la seva legalitat i, per tant, començava la desconnexió. Aquesta vegada, però, estaven preparats. Era
Com que sóc de reaccions lentes –seria un pèssim tertulià, jo– he volgut esperar uns dies a posar per escrit les meves impressions sobre què és el que va passar a les eleccions del diumenge passat, el 27 de setembre. Algun bon amic m’ha fet saber fins i tot que interpretava el meu silenci com
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Any 2012, segon semestre Pateixes perquè el nadó plora i no saps per què. Setze anys després continues patint perquè plora… i saps per què. (d’autor desconegut, però molt encertat) Una pregunta és bona quan ens morim de ganes de saber-ne la
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Fa gairebé un any –més concretament el 18 d’octubre de 2014, just a mig camí entre la històrica “V” de l’Onze de Setembre i el no menys històric 9-N— vaig escriure una d’aquestes cartes que de tant en tant adreço a la meva néta de tres anys (aquí trobareu la sèrie completa) amb l’esperança que algun dia
Ara explicaré una anècdota que potser ens ajudarà a passar aquestes hores tan atrafegades que estem vivint fins al diumenge. Com ja saben els qui em segueixen per Twitter i Facebook, de resultes de la ignominiosa declaració que el divendres passat varen fer pública CECA i AEB, les entitats que apleguen la majoria de caixes d’estalvi
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. • Ja ho tinc agendat (16.07.15) • Fer grafitis al carrer democratitza l’art (17-19.07.15) • Estem condemnats a entendre’ns (20.07.15) • Si pica és senyal que cura (21.07.15) • “Yo me debo a mi público” (22.07.15) • Això està en el punt de
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Estimadíssima Mila, Aquesta tarda has aconseguit que per primera vegada després de quaranta anys el menjador de casa s’hagi transformat en l’escenari d’un conte: el dels Tres Porquets i el Llop. Acabaves de berenar i semblava que ja havies esgotat tot el repertori de jocs i contes que tenim a casa. També sabies que, com
Des de fa temps tothom sap que en vigílies del 27-S, just en el moment estratègic més delicat, l’estat espanyol descarregarà amb tota contundència la seva artilleria més bruta i innoble contra les forces polítiques, les institucions, les entitats i la gent que l’únic que volem és fotre el camp com més aviat millor d’aquesta
Estimadíssima Mila, T’escric de nit. Ja fa estona que l’àvia i jo hem sopat i mentre endreçava la taula i la cuina he pensat que d’avui no passaria i que t’escriuria una altra carta d’aquesta sèrie –ja en són vint-i-set– que encara no tinc clar si algun dia arribaràs a llegir. La teva àvia dorm,
(Anys 50 i 60) La memòria funciona com les cireres. A partir d’una imatge fugaç i casual s’encadenen els records l’un darrere de l’altre fins a deixar-te aclaparat per tot el que acabes de descobrir que romania adormit dintre teu. No m’estendré en detalls previs. Només diré que unes declaracions a la ràdio agafades al