Totxanes, totxos i maons

Com que sóc de reaccions lentes  –seria un pèssim tertulià, jo– he volgut esperar uns dies a posar per escrit les meves impressions sobre què és el que va passar a les eleccions del diumenge passat, el 27 de setembre.

Algun bon amic m’ha fet saber fins i tot que interpretava el meu silenci com un efecte de la síndrome del derrotisme, una de les que els catalans tenim més arrelades i que consisteix a creure que no estem dotats genèticament per a les victòries. I si, a més a més, els adversaris –que ens coneixen com si ens haguessin parit– ho repeteixen una vegada i una altra, encara ens ensorrem més. En algun altre apunt he parlat d’això que defineixo com “la síndrome del culer”, altrament coneguda com “la síndrome de l’ai, ai, ai” o del “no anem bé”.

Que quedi clar, doncs, que de síndrome derrotista res de res. Almenys pel que fa a mi. Vegem, doncs, si sóc capaç d’exposar les meves valoracions de manera ordenada i entenedora. I encomanar, de passada, la meva visió optimista a qui li pugui fer falta.

* La primera cosa que he de dir és que des de la mateixa nit del diumenge estem vivint una situació surrealista: els qui han perdut ens volen fer creure als guanyadors que els derrotats són nosaltres i no ells! I el més trist de tot és que sembla que aquesta mentida  –que la premsa internacional en cap moment s’ha empassat–  se l’han cregut (en la variant moderno-merdosa del català ara es diria “l’han comprat”) molts dels nostres compatriotes.

* Diguem-ho clar i fort, doncs: senyores i senyors, els independentistes HEM GUANYAT. I de manera incontestable. Les llistes de Junts pel Sí i de la CUP han obtingut 72 dels 135 escons que hi ha en l’hemicicle del Parlament de Catalunya. És a dir, el 53,3 per cent. Majoria absoluta.

* Si també es tractava d’obtenir la majoria absoluta dels vots (tot i que el 27-S no era tècnicament un referèndum) les dues llistes independentistes han aplegat un total de 1.957.348 vots, xifra que representa el 47,74 per cent dels vots emesos.

* Compte, però: la xifra del paràgraf anterior no vol dir en absolut que els vots espanyolistes s’emportin la resta. Hi ha un parell de forces  —Catalunya Sí Que Es Pot i Unió Democràtica de Catalunya—  que, per entendre’ns, propugnaven el Sí-No i que, per tant, no les hem de sumar directament amb les forces espanyolistes. Han aplegat prop de 470.000 vots, l’11,45 per cent del total dels vots emesos.

* Finalment, les forces espanyolistes pures i dures  —Ciutadans, Partit Popular i PSOE de Catalunya (el que fa molts anys coneixíem com PSC)–  han aplegat 1.605.000 vots. És a dir, el 39,17 per cent.

* Ignorar aquests valors és voler mortificar-se innecessàriament (cosa que sembla que a molts compatriotes els encanta). Hi ha majoria absoluta d’escons a favor de la independència. I molts més vots a favor (quasi 2 milions) que  en contra (1,6 milions).

* I si a això hi afegim l’altíssima participació (77,5 per cent) que desmunta les mentides sobre les majories silencioses i silenciades que a Madrid tant els agraden hem de convenir que el resultat és inequívoc: LES FORCES INDEPENDENTISTES HAN GUANYAT LES ELECCIONS. No hi ha cap excusa i res ens ha d’impedir continuar endavant. El lema no ens enganyava: tot comença.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!