Ara com ara tot fa pensar que l’any vinent tindrà dues efemèrides notables. La primera està relacionada amb l’arquitecte, historiador de l’art i polític mataroní Josep Puig i Cadafalch del qual es commemoraran dues fites: els 150 anys del naixement i els 100 anys de la seva elecció com a president de la Mancomunitat de Catalunya
El dimarts 2 d’agost Francesc Cabana va publicar un article a la seva secció setmanal “Quadern d’economia” del diari El Punt Avui en el qual parlava del talent en uns termes que em varen semblar summament aclaridors i interessants. Tant, que us en recomano la lectura. Hi accedireu si feu click damunt d’aquest enllaç o llegint
En plena murga sobre la idea de l’Ajuntament de Barcelona de fer una exhibició a l’esplanada del Born d’unes quantes estàtues amb simbologia franquista, el dissabte 6 d’agost la bona gent de Vilaweb em va publicar aquest article. Si voleu llegir-lo en la seva ubicació actual en l’esmentat portal entreu en aquest enllaç. I si
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens
Per primera vegada des de la seva estrena el juny de 2004 i després de 2.989 apunts publicats aquest Bloc es permet una novetat: tancar per vacances tot el mes d’agost. Un tancament, però, relatiu perquè he deixat programats per cada un dels cinc dilluns del mes un apunt de la sèrie “La ronya del
De vegades hi ha coincidències que semblen planificades expressament. La setmana passada estava enllestint la carta a la meva néta en la que li parlava de la generositat (aquesta) quan vaig tenir l’oportunitat, gràcies a la G., una bona amiga, de fer una interessant immersió en una iniciativa que, entre molts altres valors, està inspirada
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens
Estimadíssima Mila, Hi ha un grup de gent força curiosa que, per desgràcia, fa més nosa que servei: els rebentaires. No et costarà de reconèixer-los: es passen el dia remugant amb posat sorrut i pregonant a tort i a dret que la vida és injusta, que tot va malament, que estem condemnats al fracàs i
El dilluns 27 de juny vaig publicar un apunt (aquest) en el que comentava la desaparició en unes dependències del Palau Moja, una de les seus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, d’una placa en record de Max Cahner al qual se li havia dedicat l’any 2010 una sala d’exposicions a la planta
Aquest és el text que havia preparat per a la meva col·laboració del divendres passat a “L’estripada”, la secció del programa informatiu “Catalunya Vespre” de Catalunya Ràdio en la que he participat divendres sí divendres no (quan el bàsquet no s’hi ha fotut per entremig) des del mes de gener. Vaig enllestir la redacció d’aquesta “estripada” el dijous
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre”, de Catalunya Ràdio Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Llibertat, igualtat, fraternitat (L’estripada del 15 de juliol al Catalunya Vespre) ”Imagina’t un camió desbocat a Montjuïc envestint la gent que mira el piromusical de la Mercè. Això més o menys és el que es