A principis d’agost vaig publicar a Vilaweb un article en el que explicava que això que aleshores l’Ajuntament de Barcelona planificava de fer al Born –amb l’exhibició al carrer de l’efígie del burro del Ferrol damunt del cavall– no era pas la primera vegada que es feia en una mostra patrocinada per algun dels poders públics
Estimadíssima Mila, Avui t’explicaré una escena viscuda el diumenge a casa. Havies passat la nit amb nosaltres i, com bona representant del clan dels Isern, et vares despertar moooolt d’hora. A un quart de 8, aproximadament. Com cada matí, l’àvia sortia de casa per anar a atendre la seva mare, la besàvia velleta, i ens
No fa gaire que vaig parlar aquí mateix de Josep Pedrals. Va ser l’Onze de Setembre i a propòsit d’un magnífic poema seu titulat “Estem a punt”, el lema de la gran manifestació d’aquell dia. Pedrals, nascut a Barcelona el gener de1979, és un tot terreny: escriu poesia, intervé en trobades de recitació i és
Ahir divendres es complien exactament tres anys del traspàs de Max Cahner. Una data que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va aprofitar molt oportunament per refer-se del petit embolic en el que s’havia posat quan es va descobrir la desaparició d’una placa que en el Palau Moja recordava la figura de
El passat diumenge 9 d’Octubre, Dia Nacional del País Valencià, vaig publicar a Vilaweb un article sobre l’escriptor Joan F. Mira, guardonat amb el Premi de les Lletres Valencianes d’enguany. L’article el podeu llegir en aquest enllaç al portal de Vilaweb però si us fa mandra tirar de botó dret del ratolí el trobareu reproduït
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens
(Article publicat a Vilaweb el 30 de setembre de 2016. Vegeu-lo també aquí) Visita a la Casa de les Punxes Els primers dies d’agost es va obrir al públic una part de la Casa de les Punxes, l’emblemàtica Casa Terradas construïda el 1905 per Josep Puig i Cadafalch i que és una de les referències
Com que el darrer cap de setmana us vaig fustigar amb un parell d’incursions en la música “friqui” (aquesta i aquesta) dels anys 60 avui us mereixeu un canvi radical. Seré, doncs, molt breu: us deixo amb un fragment de la banda sonora de “Out of Africa”, pel·licula de 1985 dirigida per Sidney Pollack i
(La sèrie comença aquí) Tot i que l’acte de presentació del llibre va tenir molta agilitat gràcies a l’alternança entre les lectures del tàndem Segura-Cònsul i les meves explicacions –més la introducció de l’autora i la cirereta final del piano–, quan ens acostàvem perillosament a l’hora i quart tothom va tenir la intuïció que el
(La sèrie comença aquí) “La mecànica de l’aigua” és una declaració d’amor a la literatura. A la literatura viscuda des de dins com una eina que salva —“La literatura és el nostre últim refugi de llibertat” (p. 27)–, però també com una eina de preservació del que som i del que vivim —“Recordar serveix per escriure”
(La sèrie comença aquí) Tan bon punt vaig saber que la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans portava de cap una reducció dràstica de la llista dels mots monosil·làbics amb accent diacrític vaig experimentar reaccions contradictòries. Primerament, no gaire sorpresa perquè ja feia temps que es veia venir que la Gramàtica Normativa –que, per cert, l’IEC
Recordo vagament la meva època –molt fugaç, d’altra banda– d’escolanet a la parròquia dels Mercedaris de la plaça Castella. Tanmateix, la puc situar força bé en la cronologia: l’any 1963 o, a tot estirar, el 1964. Ho puc precisar perquè eren els dos anys que al Batxillerat Elemental estudiava l’assignatura de llatí, una llengua que m’estimo i
(La sèrie comenca aquí) Finalment un dia de l’any passat vaig saber que la Silvana tenia ja editor per a la seva novel·la. Una bona notícia per sí mateixa, és clar, però molt millor encara quan vaig saber que qui havia decidit apostar pel llibre era Josep Cots, l’home de les Edicions de 1984, al meu
El concepte de la “canción-ficción” que en l’apunt d’ahir (aquest) desenvolupava Manolo Díaz ens pot orientar una mica sobre la gran dosi d’ingenuïtat que hi havia en la manera d’interpretar el futur durant aquells anys anteriors, per exemple, al Maig del 68 a París, aquell esdeveniment que si hem de fer cas a tothom que
Segurament el nom de Manolo Díaz (vegeu aquí i també aquí) a la majoria dels lectors no els dirà res. Ara ja ningú el recorda, però en els anys 60 i 70 va ser un element molt important en la música moderna espanyola. Principalment com a compositor i productor. I en alguna època dels seus inicis,