Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:
EXEMPLE D’ÚS: “Ja parlem.”
ÚS CORRECTE: “Ja parlarem” / “Fins després” / “Ja ens veurem / trucarem“.
EXPLICACIÓ: La necessitat d’escurçar els missatges (en un temps que n’hi ha massa per assimilar) fa que les fronteres entre els temps verbals es difuminin. A partir del veterà “Ens veiem“, ens hem acostumat a l’ús del present amb valor de futur, i els casos confusos els resol el context (com el mateix “Ens veiem“, d’altra banda). El que fa inadmissible la construcció ja parlem (i sa germana lletja ja ens parlem) és l’ús de l’adverbi ja en un motllo genuïnament cheli.
——————————————————————————————————————–
(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!