Aquests dies es commemora el centenari del genocidi que va cometre l’Imperi Otomà –és a dir, aquesta Turquia que ara demana un lloc a l’Unió Europea i que encara es nega a admetre l’existència d’aquell extermini– contra el poble armeni. Es tracta, ni més ni menys, del primer crim contra la humanitat del segle XX, un fet
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim
Una altra novetat (vegeu aquí el meu article dedicat al llibre de Vicent Partal) d’aquest Sant Jordi dedicada al 9-N i a tot el que el va envoltar és “Escac a l’Estat”, del periodista Pere Martí, editat per Pòrtic. A part de l’evident i conyívol joc de paraules que m’inspira el títol —“És caca, l’Estat”—
Com vaig explicar en l’article anterior d’aquesta minisèrie el dia 1 d’abril de 2004 es va fer públic el veredicte del jurat dels Premis Crítica Serra d’Or que va considerar que “El nyèbit”, de Ramon Monton, havia estat la millor novel·la catalana publicada durant 2003. La secció de cultura del diari Avui, en l’edició de
Dies enrere vaig tenir la sort de retrobar una vella coneguda que feia molts anys que no em visitava. Em refereixo a l’expressió “fer calderada”. Va ser a les instal·lacions de l’antiga fàbrica de cerveses Damm durant la presentació de la gira del retorn als escenaris de la Companyia Elèctrica Dharma quaranta anys després del seu debut i del
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim
Mesos enrere vaig explicar aquí mateix que, llevat d’algun cas excepcional, gairebé no llegeixo ja novel·les i descrivia amb detall cap a on es decanten ara els meus gustos com a lector. També parlava de la importància que per a mi ha tingut sempre la relectura i cap al final anunciava la meva intenció de
(El primer article de la sèrie el teniu aquí i el segon aquí) Premis de la crítica a obres ja publicades Com ja és habitual en la modalitat de premis de la crítica, és a dir, els que distingeixen obres que ja han estat publicades, els més matiners en el calendari –el 4 de febrer–
(La primera part de l’article la trobareu aquí ) Els premis a obra nova Tal com dicta la tradició el repertori de premis literaris de l’any es va obrir la nit del dia de Reis amb el premi Josep Pla que va guanyar Albert Villaró amb “Els ambaixadors”, i abans que abans que el full
Com cada mes de març des de fa uns quants anys la revista Serra d’Or publica el meu resum literari de l’any anterior. És un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba
Felicitem-nos, que estem de sort: aquest Sant Jordi tenim dos llibres que ens expliquen les trames secretes que varen envoltar el 9-N, aquella data històrica que serà impossible que oblidem els qui vàrem tenir el privilegi de viure-la de prop. Es tracta d’un parell de llibres molt recomanables escrits per dos periodistes de prestigi: Vicent Partal
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Truquen. Per l’hora m’imagino que deu ser algun missatger que em porta llibres. Abans d’obrir surto a la terrassa per veure la porta del jardí i comprovo que, efectivament, no m’equivoco. Obro, puja, signo l’albarà i m’enduc el paquet cap a la taula de feinejar. Es nota que ve Sant Jordi: els paquets de les editorials
Un Espinàs savi i envejablement lliure (Publicat al portal de Vilaweb el 17.03.2015) Fidel als seus hàbits, Josep M. Espinàs presenta novetat aquest Sant Jordi. Una bona notícia, doncs, per als seus seguidors. I poca broma perquè, si no m’erro, amb vuitanta-vuit anys acabats de complir el passat dia 7, el d’ara és el llibre
Tinc un amic molt estimat que des que el procés cap a la independència va accelerar la marxa viu tots els seus aparents alts i baixos d’una manera molt intensa. Tant, que no li costa gaire endinsar-se en etapes de poc ànim que el fan patir innecessàriament. Ara n’està passant una. Si no m’erro, un