Neigà

Els esdeveniments turcs de les darreres setmanes, que a tots han agafat amb una certa sorpresa, han tornat a la primera plana de l’actualitat un país i una societat complicades d’entendre des del prisma occidental. Serà potser per això que les revoltes d’Istanbul, Ankara i altres ciutats siguin tan complexes de definir o d’analitzar. Indignats? Més aviat classes mitjanes occidentalitzades contra un islamisme excessivament intervencionista. Nova primavera àrab? Són situacions molt diferents: no tenen res a veure, crec jo. D’altra banda, sembla que els kurds, sempre perseguits en aquells república, tenen algun protagonisme en la revolta, una revolta presidida, però, per retrats d’Atatürk i per l’omnipresent bandera turca.

El centre neuràlgic, i doncs periodístic, de la revolta ha estat la Plaça Taksim d’Istanbul. Allí s’hi han concentrat els milers de manifestants amb els seus crits i les seves consignes. La plaça Taksim: el cor modern d’una ciutat antiga. I, entrant en la matèria d’aquest bloc, una plaça molt ben comunicada, perquè els manifestants, aquests dies, hauran pogut accedir-hi de moltes maneres. Per exemple, prenent la línia M2, una de les sis del metro istanbulès (serà aquest el gentilici?), que des de l’any 2000 dóna servei a la populosa ciutat. També podran arribar-hi a través del funicular que uneix Taksim amb Kabatas, prop del sumptuós palau de Dolmabahçe. I, finalment, podran arribar al rovell de l’ou del nou Istanbul mitjançant l’entranyable tramvia històric (a la imatge), una mena de Tramvia Blau que transita pel carrer Istiqlal.

I més lluny, el ciutadà istanbulès, el visitant o el turista té encara més opcions de transport públic, fins a dir prou: dues línies de tren suburbà dels Ferrocarrils Turcs, dues línies de metro lleuger, altres dues línies de tramvia modern, l’anomenat Metrobús i, finalment, el Tünel, un funicular subterrani considerat per alguns com el segon Metro del món (és del 1875) que uneix Karaköy i Beyoglu, inici del tramvia d’Istiqlal.

Un complet sistema de mobilitat urbana per arribar en poc temps a la plaça Taqsim. A protestar-hi, a passejar, a prendre el te, o per al que sigui.

[Imatge: www.estambul.es]