VIA A VIA

Avui he estrenat el nou edifici de Correus de Tarragona. De fet és el vell, el de tota la vida, a la plaça Corsini, però completament renovat, lluent i funcional, amb un únic però: dos esglaons a l’entrada on em consta que ja hi ha ensopegat una senyora, a pesar d’una cridanera senyalització groc-i-negre advertint del possible perill.

El que no canvia a Correus (de fet, Correos) amb els anys és un cert desori en l’organització interna. La carta certificada que havia de recollir ha tardat una estona ben bona a ser trobada per no un sinó dos treballadors de la casa. De res serveix la numeració a l’avís que et deixen a la bústia, ni l’ordre numèric de les cartes a recollir, ni la informatització de tot el procés. Deu preciosos minuts de la meva vida, més del que tardaré en redactar aquest apunt, els he perduts en el temple d’aquesta empresa pública estatal d’orgàsmica denominació.

Les disfuncions de Correus, com els vells roquers, es resisteixen a morir.

[Imatge: www.tarragona21.com]