VIA A VIA

Pot el món del transport adreçar una carta als Reis d’Orient? Oi tant que sí! Si els Reis, que no són personatges de carn i ossos sinó màgics, reben tota mena de peticions i demandes, forçós és que qualsevol ens abstracte, col·lectiu, empresa, associació o concepte, puguin també escriure-les, i això és el que penso fer en nom del transport, particularment del català i, ves quin remei, també de l’hispànic. Del transport que interessa aquí, l’urbà i interurbà guiat, és clar.

“Benvolguts Reis d’Orient:

Aquest any també m’he portat bé, com ho he estat fent des que tinc memòria de la meva existència, aviat farà dos-cents anys. He intentat complir correctament, amb la màxima eficàcia i els mínims problemes, la tasca per a la qual vaig ser inventat, implantat i desenvolupat: desplaçar persones i mercaderies ràpidament i còmoda, escurçant distàncies, unint pobles i ciutats, creant una tupida xarxa de servei públic progressivament moderna i eficient i contribuint darrerament, tant com m’és possible, a minimitzar els efectes del canvi climàtic. És veritat que arrossego una notable tirallonga de desajustos històrics, però no són culpa meva, sinó de les maldestres grapes de qui em governa, m’administra, m’usa, m’ignora o em fa desaparèixer. Sí, sempre em porto bé. És per això que em permeto formular a ses majestats algunes peticions:

Primerament, una més decidida actuació a favor del transport públic, sobretot ferroviari, per part dels diferents administradors públics. Que no deixin morir d’inanició determinats trams ferroviaris, per molt que la demanda no sigui l’òptima des del punt de vista econòmic. Sento ser una mica demagògic, però si hi ha diners per a unes coses, també n’ni ha per a altres, i si no arriben per a tot, caldrà redistribuir els recursos d’una altra manera.

En segon lloc, si la demanda i ús del ferrocarril interurbà no té la massa crítica buscada, us demano que feu el possible per fer créixer el nombre d’usuaris de les diferents línies. I per aconseguir-ho, caldrà que les administracions, abans citades, i les diferents companyies gestores, s’esmerin més a l’hora d’establir i fer complir horaris, introduir millores en termes de comoditat, informació i accessibilitat, articular noves fórmules de tarifació atractiva i, en fi, qualsevol altra mesura que pugui passar pel cap dels responsables de la cosa, prèvia profitosa sessió de brainstorming, pràctica que tant èxit concità fa alguns anys.

I tercerament, i deixeu-me que focalitzi l’atenció a la meva molt estimada ciutat de naixença, us imploro que intervingueu, de la manera que cregueu més oportuna, per impulsar o desencallar algunes carpetes que, sospitosament, dormen el son dels justos en algun calaix d’altes instàncies: l’acabament de la connexió del tramvia per la Diagonal de Barcelona, la reobertura del Tramvia Blau o l’anunci de posar fil a l’agulla del demandat Museu del Transport, una “raresa” amb què ja fa anys que compten moltes ciutats del món. Això em porta també a demanar-vos que inoculeu als diferents estrats socials una major sensibilitat i estima pel patrimoni ferroviari del passat, vagons, cotxes, material històric…, i això val tant per als de dalt (posant-se les piles en el susdit museu) com per als de baix (la colla d’indesitjables que es dedica periòdicament a embrutar, que no decorar, tot el que troben al seu pas, amb total impunitat).

Sou màgics i tot ho aconseguiu. El que us demano a la carta us surt, econòmicament parlant, de franc i com que sou màgics no hauria de comportar-vos dificultats de cap mena. Amb la mateixa il·lusió amb què ho feia de petit, deixo aquí la meva sabata en forma d’apunt del bloc i m’allito a l’espera de trobar-me demà amb alguna sorpresa.

El Jordi, en representació del transport sobre vies”

[Imatge: a Lleida arribeu cada any en tren, com ha de ser; foto: paeria.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!