El que perd la gent

Relació, per ordre cronològic, dels objectes que darrerament m’he trobat a terra, al mig del carrer. Primer, un paquet de mocadors de paper, perfectament precintat. Segon, una estampa amb un Crist: representa una figura d’aquelles que surten per Setmana Santa, de rostre afligit i vesta morada magníficament brodada. El tercer objecte, aquesta mateixa tarda, és una petita figura del Piolín, aquell personatge a qui sempre li semblava veure un bonic gatet.

Què tindran en comú les tres coses? Han estat dipositades pel destí a la vorera per tal que algú (jo) les recollís, n’aixequés acta de la troballa al seu bloc (aquest) i fossin sotmesos a l’estimulant exercici psicològic de relacionar-los? La veritat és que, per molt estimulant que sigui (i el fred gèlid d’aquests dies ajuda a estimular cos i cervell), no aconsegueixo establir un fil conductor entre els tres objectes. He provat d’aplicar el joc del pedra-paper-tisora. M’imagino el Natzarè beneint amorosament Piolín, mentre aquest… què faria un canari amb un paquet de kleenex? El posat dolorós del Crist casa bé amb els mocadors (per allò de la sang i les llàgrimes) però gens amb un personatge de dibuixos animats. No hi ha manera, no cal donar-hi més voltes: són un ou, una castanya i alguna altra cosa rodona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *