La senyora de Cornudella

Aquest matí, escapada amb el cotxe fins a Cornudella de Montsant. Feia bo i això s’havia d’aprofitar. Les carreteres raonablement buides (ramats de motoristes, algun ciclista), el dia lluminós, l’incomparable vista del Montsant, tot es conjugava perquè la jornada fos perfecta, i així ha estat.

Passejant per la població prioratenca, m’he topat amb una senyora que, pel que s’ha vist, tenia moltes ganes de xerrar amb algú. Només veure’m de lluny, i sense que ens coneguéssim de res, ja m’ha fet l’observació de que el carrer on ens trobàvem sempre és humit i quan gela, rellisques. A l’acostar-se, ha continuat parlant-me del temps, i de la setmana dels tres barbuts, s’ha lamentat de que cada vegada viu menys gent al poble i de “lo maco que era això abans”. Des de casa seva es veu el cementiri, però a ella això li és igual, “total, tots hi acabarem anant”, per acabar confesant-me l’edat que té, que no aparenta. Jo anava dient que sí a tot, sense poder ficar cullerada.

Repeteixo que no la coneixia de res, però després d’acomiadar-me’n no he pogut més que lamentar-me de constatar com tot un món (gent que conversa al carrer, fins i tot amb desconeguts, saviesa popular, filosofia de tocar de peus a terra…) se’ns en va en orris mica en mica. Una llàstima.

Abans de marxar de Cornudella, he aprofitat per comprar algunes ampolles de vi de Montsant. No tot està perdut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *