Correos ve de ‘córrer’?

Rebo avui una carta del meu bon amic José Manuel, d’Oviedo. És una felicitació de Nadal i en ella em desitja un feliç any nou. Per la data en què he rebut la misiva, podria semblar el 2013, però no: em felicita el 2012. És estrany que el José Manuel, de sempre puntual i metòdic, hagi tardat tant. Miro el mata-segells del sobre i llavors tot quadra: porta data de 23 de desembre.

Que una carta tardi 20 dies a viatjar d’Oviedo a Tarragona, quan un avió triga una hora en fer el mateix recorregut, diu molt de Correos y Telégrafos, aquest meravellós servei públic de transport de cartes i paquets (els telègrafs han passat a millor vida, m’imagino) gestionat pel no menys meravellós estat espanyol.

Calmo la petita indignació que tot plegat m’ha produït i, en lloc de comptar fins a deu com recomanen els especialistes, m’entretinc a badar els detalls del sobre. El segell, de 0,35 euros, té com a motiu un llaüt i el mata-segells, a més de la data incriminatòria, inclou una curiosa llegenda: “Correos y Telégrafos, la compañía de todos“. Sembla que hi falti una paraula: “de todos los incompetentes” “de todos los zánganos” o “de todos los cantamañanas“? Potser aquesta última li escauria, per fer joc amb l’instrument que il·lustrava el segell.

2 pensaments a “Correos ve de ‘córrer’?

  1. Com a treballador de Correos m’he cregut en l’obligació d’informar-lo que Correos y Telégrafos no és ben bé una empresa pública. De fet el mercat de la carta, com fa uns anys el de paqueteria, ha estat “liberalitzat”. Vostè mateix demà podria crear una empresa d’admissió i repartiment de correus. Fet i fet, en el poble on jo treballe Correos ja te “competència”. Tanmateix reparteix el seu correu una vegada per setmana. El que vostè pateix és l’estratègia característica de les empreses que eren públiques i que havien de deixar de ser-ho per a donar entrada al negoci privat i, de més a més, obtenir benefícis, ja que s’havien convertit en una empresa privada qualsevol. Podria haver passat un fet bastant usual, per exemple que el carter del seu barri haja caigut de baixa o estiga de vacances i s’estiguen estalviant el seu substitut, i el seu barri se l’hagen hagut de repartir els altres carters de la zona. O bé que siga un barri que tinga massa càrrega, amb la qual cosa siga impossible fer un repartiment diari (cosa del passat, això de repartir el correu al dia). Ha de tenir vostè en compte que avui la majoria del correu que es reparteix és bancari i similar. I prepare’s que el pitjor en el servei de correus, siga de Correos o de qualsevol altra empresa, està per arribar. Sobretot quan comencen a proliferar empreses de correus, quan fins i tot Correos acaba sent venuda o incorporada a una empresa. Pense vostè que a l’empresa, una vegada ha cobrat la carta, més si és una carta ordinària que no gaudeix de cap garantia de lliurament, li importa ben poc si si li arriba avui, demà, dins d’un mes o no li arriba mai. Compte vostè també que l’entrada de noves empreses, amb sous per meitat d’un treballador de Correos, comportarà la precarització del “servei”, de manera que, com ja es veu en les empreses noves, els treballadors se’n van de seguida que poden i els carters sempre són nous. Feina cada vegada més inestable i mal pagada. Per això li dic que, atès que ja ha deixat de ser un servei públic, el deteriorament del correu serà cada vegada més gran, no per part només de Correos, sinó per part de totes les empreses que ja n’hi ha i les que s’hi afegiran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *