Passa’m l’absenta, que tenc moltes coses a dir per escrit i ni la vull errar ni cometre cap falta d’ortografia. O l’oxitocina, que d’alguna manera he de fer els ossos en el lleu que ja ni em deixen alenar. Anar a ioga no em serveix de res, ans al contrari: com més om (“Om mani
Matina la llum i l’acer. L’insomni encara tresca pels sediments de les hores on el cagaferro rutila per enganyar els malsons. Puja el cafè fent el rogall dels moribunds. Demana ser pres així de bullent per desafiar les defenses del paladar i de la llengua. L’escriptura fa revenir la ràbia de tot plegat i s’entesta
Ahir a Can Weyler, al carrer de la Pau número 5 de Palma, seu d’ARCA, s’inaugurà l’exposició “Formentera en les teues mans”. Es tracta d’un acurat treball elaborat el 2007 pel GOB Formentera i el GEN-GOB Eivissa (coordinat per Marià Marí i amb l’impuls de la Fundació Biodesiversitat i l’Obra Cultural Balear de Formentera entre
Em toca part i mitja, el text “Tot pot ser en aquest món. Llegendes i contarelles de Bunyola i Orient”. De primer, perquè tracta del meu poble i llogarets; després, perquè qui l’ha preparat, Elisabet Abeyà, Bàrbara Suau i Garpar Valero, em fan amic. És un llibre molt ben pensat i parit que fa anys
El vent ha dut la merla blanca, que vol jugar a la xarranca. No la perd de vista el falcó, tement que desbarati el colomer que regeix amb mà de ferro. Diu el colom més vell a la merla quan se li planta davant -Senyora, no som digne que compartiu barra amb mi, digau-me, però,
L’Editorial Moll enguany fa setanta-cinc anys, una efemèride que depassa en molt l’exclusiu àmbit privat, no debades aquesta empresa fundada per Francesc de Borja Moll (Ciutadella de Menorca 1903-Ciutat de Mallorca 1991) ha enarborat des del seus remots inicis -i amb una tenacitat envejable, a prova dels soscaires més terribles- l’ardorosa tasca de divulgar, dignificar
En mirar l’ultralleuger veiérem que el banc de niguls semblava la pell d’un dragó albí. Escates de llet sobre un llenç de blauet pacificador. Una nina que no tindria més de quatre anys el cercava amb una ànsia ben poc infantil, a aquell helicòpter gens convencional, com fet de retalls, de fira. De res li
No em queixaré de la llum d’avui, que entre bé i generosament per les retxilleres. Ni de la parsimònia tardoral d’aquest diumenge a ciutat que convida a anar fins a la riba. A més, ahir horabaixa amb vaig ensofrar els ceps de la memòria visitant un oncle convalescent d’una intervenció quirúrgica important i hom diria
Imputaré el mal de cap a la ventada i l’anòxia de la veu als abocadors de promeses vexades que circumden la ciutat. No sona gens bé i per ventura m’he excedit, però és així. I amb mal de cap, no puc dar passa. Les mestralades són les que més m’afecten, com a l’ataconador de quan
L’espasa del peix enfilant la lluna plena de sol, el sol dels bojos embadalits per l’esclat en colors del vers, del verb, de la lletra. Què no hem de donar per saber escriure, descriure o inscriure la lectura de tot plegat, aquesta porta sempre empesa a la carnadura del gaudi!
Entres al bar i t’asseus a badocar. Tanmateix, cap pensament no s’atreveix a voler ser vers i ara et sobra temps. Demanes d’esma un cafè amb llet i el prens a glopets de tast, car el preu s’ho paga: dos amb cinc. I en acabar de fer el primer, recordes la cara de la jove
Ahir dia 20, el Parlament de les Illes Balears aprovà per unanimitat una proposició presentada pel Grup Parlamentari Bloc per Mallorca i PSM-Verds, per modificar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, de mesures a favor dels qui patiren persecució i violència durant la guerra civil i la dictadura. Amb ella, s’insta l’Estat a fer
Crepita l’ortografia i la parla s’estorcilla com les serps en veure l’avanç dels sorrals i el formigó. Ho digué el predictor de més renom, que els bassals patien amb tant d’asfalt i tan poc alfals; i amb tanta gent ociosament amuntegada –fins a les celles d’estupefacció- i encucalada, i el prengueren per boig i esvalotador,
Hi ha dies que t’aixeques mitinaire no saps ben bé per què; per ventura perquè has passat una nit poc alterada i et lleves lleuger, posat a punt. Fent el cafè i pensant amb què em trobaria en els diaris, avui ben matí pensava que aquest d’ara, és temps d’esmolar eslògans i proclames de nou
No hi ha caben caramells, en aquesta estança mesella d’àcars i peixets (els Lepisma saccharina) que tenen predilecció pels textos que més estim. Són mals d’esvair, aquests insectes tisanurs, i per això, ells i jo, hem signat un pacte per evitar que els elements químics més contraris a la seva natura empastifin el cau: els