No passa cap tren quan el dol de mort matina. Les fogonades gens enlluernadores dels farells dels automòbils no destorba gens el silenci medicalitzat de la cambra hospitalària on l’agonia hi fa estada. Llavorem la nit en coma, escriu el mossèn que vigilia un dels dos vells; que deixi de ser el preludi d’un arenal
Veure’l caminar, si no perds detalls i hi dediques saquetades de paciència, alliçona. És de passa curta i el balanceig dels braços no és gens marcial; no aixeca gens d’aire. Va estirat, amb un pic d’altivesa a les espatlles. No mira lluny per espantar les travelades i poder atendre l’adagi que assegura que qui mira
Infonia un respecte feridor, el saxofon, sobretot quan es passejava per les notes més greus, que sonaven a més perdulàries que mai. L’amic homenatjat l’escoltava amb tensió, com si li digués amb exactitud tot allò que volia sentir a dir en el seu seixantè aniversari. No era cap virtuós, el saxofonista, però tanmateix en aquella
Contemplar-ho tot des de Can Gazà, a part de ser un privilegi per als sentits, significa acarar-te a l’absurditat de tot plegat que, un cop abastada a grans trets, esdevé rabiada no gens continguda. D’entrada, és sorprenent –i alliçonador- que un espai natural tan bell i aviador de colpiments sensitius es posi a disposició dels
Un vell amb aire professoral està assegut a una taula arrecerada del bar contigu al cinema. No té aspecte d’asilat, però el seu posat almoina companyia. Veu entrar una parella jove, que observa discretament fins que s’asseuen a la taula del costat. La jove para esment al plat de natxos que està a punt d’acabar-se
Ocurrent article de Tomeu Martí al dBalears (http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/marca-inda.html) d’avui sobre la granereta d’excusat que Jaume Matas comprà a preu d’or (375 euros!) per al seu palauet. És cert que aquest objecte de finalitat poc agradosa i edificant pot esdevenir la icona -o l’ideograma- dels tripijocs, mangarrufes i altres activitats corruptes del matisme –del 2004 al
No són bon temps per a la sensatesa, vénen a dir entre línies els titulars apressats dels periòdics. Tot s’esdevé tan ràpidament i es consumeix tan de cop, que la pensa no té temps de dir-hi assenyadament la seva. I el més aborronant de tot és que sembla que ens estam acostumant a tanta maledicència
Amb l’humus de les renúncies es podrien femar els camps de la fe cega, diu la gavina en sobrevolar els abocadors de les virtuts, ben visibles des de l’ermita. Tanta estultícia encega i esvalota el bestiar, remuga el mart en no trobar cap ou per fer-ne festa. El galliner de l’ermitatge fa temps que no
La municipalitat ha aixecat els carrers més transitats i els vianants han de seguir itineraris laberíntics marcats per tanques de plàstic groc o de ferro. Són com els ratolins d’experiments que, per guanyar-se el mos, han d’activar tots els sentits i l’ensumada. No dissimulen l’enuig, els transitants, però encara ho donen a la paciència. Hi
Fa vint anys, pel capbaix, quan la progenitura a tot estirar feia l’alçada d’un cussó assegut, per distreure-la i orejar-la, solíem anar amb familiars i amics igualment amb menuts a un pinaret pels volts de Bonany que, per no desdir de l’indret eremític, es diu Son Frare. Segons el sogre, qui ho heretà de sa
Dijous passat, a Can Alcover-Espai de Cultura, es va presentar la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense Fronteres”, per TV3 al País Valencià, iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià. L’objectiu d’aquesta iniciativa no és altre que garantir la recepció de totes les televisions en català arreu del domini lingüístic i consolidar d’aquesta manera l’espai
Sol ser habitual que els béns i diners incautats als tractants de la droga reverteixin en la lluita contra el narcotràfic. No obstant això, la darrera paraula sobre el destí d’aquest cabal la té el jutge que coneix o atén cada cas en concret. A Palma, el mes de setembre d’enguany, la policia descobrí al
No li costa gens, fer temps als aeroports. Llegeix o mira tafanerament estenent la vista com si passàs el pedaç blanc per comprovar si s’ha netejat amb cura. Mira amb punyeteria i parant esment en detalls poc substancials. Per exemple, que els avions s’assemblen més als esquàlids que no a cap au. I que en
Hom sols atalaia el domini dels bacils i el silenci de l’univers en expansió. Ni la verticalitat del desig, no destaca en l’horitzó, rebentat pels addictes als coltells i a les infàmies. Sabates sense cordons i textos farcits d’injúries desafien la mar excitada pel llogre i el lladronici. No se sent cap corn ni trompeta
El sol fa el repèl a les ovelles que, en haver fer el primer àpat del dia, cerquen l’ombra protectora de la paret d’esquena d’ase. Saben que tanta llum matinera constipa. Fa goig, el camp, entrats a la tardor. Reverdeixen els prats i les mosques que, amb tanta inestabilitat atmosfèrica, van esvalotades i més empipadores