De què ens preserven tantes mesures de seguretat que ens volten i revolten? Per no res, per un si de cas, aixecam murs de contenció i fossats amb feres afamegades. Gairebé tot allò que ens posa en contacte amb l’altre ha de ser profilàctic, per no encomanar cap malura ni ser-ne presa. I les multinacionals
Avui dissabte 26 de setembre se celebra el Dia Europeu de les Llengües. La data va ser creada per la Unió Europea amb una doble finalitat: sensibilitzar l’opinió pública sobre la necessitat de conèixer diversos idiomes i celebrar i promoure la diversitat lingüística d’Europa. L’Obra Cultural Balear se suma, una vegada més, a aquests objectius
La desesperança és viva com la tinya, amor, mira d’entendre-ho. Arrecera-t’hi sempre que puguis, vida meva, i ja veuràs com s’aclareix aquesta mirada teva sense química. Guaita com s’apropa el cercavila. Va, no et planyis més, rupit, i deixa’t prendre pel xeremier galant. Mira’l com fa anar d’eixerits els dit i com enlluernen les seves
L’apartat 2 de l’article 19 del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl (BOE núm.154, de 26 de juny de 2008, suplement en català) diu textualment: Les instal·lacions, construccions i edificacions s’han d’adaptar, en els aspectes bàsics, a l’ambient en què estiguin situades,
Ara mateix deuen estar operant en Toni, un dels hortolans de Can Gazà. L’operació per extreure-li la tumefacció maligna de la llengua està previst que duri dotze hores. En Toni presumeix –i els fruits ho confirmen amb escreix- de conrar les millor albergínies i ravenets del mon. Ahir es volgué acomiadar dels seus companys gazanencs
Plou amb contundència. Algú, així i tot, diu que plou bé. En un tres i no-res, el sementer s’ha entollat. Començava a tenir set, la terra. Les primeres hores del dia cauen emplomades, tot travessant gotes fredes en desús. Circular per Ciutat, ara que diluvia, és posar messions per la follia, per apregonar la bogeria
S’aixecà del llit inflat com un calàpet de felicitat: havia somniat que, de la bassa negada de prop de ca seva –havia plogut amb ganes els dos darrers dies- n’havia sortit una anaconda que discutia amb un gall faver aparegut, també, per art d’encanteri. -No em toquis els ous, Maria, deia l’ocell a la serpentota.
Els llogarets de Mallorca em tenen el cor robat i per això, regularment, en visit algun. M’agrada passejar-me pels seus carrers i provocar les mirades receloses d’algunes veïnes que, en veure’m extern, extremen les cordialitats. En escometre-les, però, les defenses solen abaixar la guàrdia. Solc tocar mare, també, en algun cafè amb cara de vell.
Des de fa cinc anys, a Bunyola, el meu poble, organitzen una gresca que, d’aquí a poc i si segueix així, es convertirà en el motiu nuclear de les festes de sant Mateu, el seu patró; patró, per cert, que compartim amb la vila de Santa Margalida. Es fa dir “cursa” (els més agosarats en
Assegut rere un cafè amb llet en un cèntric bar barceloní, a tocar de les cinc de l’horabaixa d’un dimecres setembral, un xiscle d’espant, una frenada d’auto igualment nerviosa i un cop rotund, eixut però irrebatible, a quatre passes d’on m’estava, em féu saltar de la cadira. Havent pagat la consumició, vaig sortir de seguida
A Can Gazà la vida balla a la seva però no eixelebradament. Tot és extrem, aquí, fronterer amb el surrealisme. I d’aquest estat catalèptic a moments no se n’allibera ni l’esperança, que acostuma a seure, apesarada, a la sala d’estar carregada de fum de tabac i alens extenuats. Debades algun resident li demana de jugar
Tenc el manegot dels rotatoris de l’espatlla esquerra –l’esquerra, sempre l’esquerra!- fet benes, sobretot els músculs supraspinós i rodó menor. Necessita mà de fisioterapeuta i n’hi don la que em recomana en Pep, el de les mans prodigioses. En tornar de la sessió, just en el tram de carretera que apunta dret al sol que
L’Obra Cultural Balear ha engegat, amb la col·laboració del Centre Balears Europa, el cicle de conferències “La recuperació i la protecció de llengües minoritzades a altres països” . Així, des del 10 d’aquest mes de setembre i fins al 19 de novembre seran sis les conferències que faran representants d’institucions i organitzacions cíviques de Sardenya,
El recital de Paco Ibáñez amb què es va cloure l’acte institucional de la Diada de Mallorca, amb el lliurament dels Premis Jaume II, les Medalles d’Or i els nomenaments de Fill Predilecte i Fill Adoptiu de Mallorca, anit al Teatre Principal de Palma, no encaixà; grinyolà a les totes. I no per manca de
A cinc mil nou-cents metres sobre la mar mediterrània occidental, importunant la nit amb deixants de querosè, les metàfores cobren valor. Ho proclamen les llums intermitents de les ales de l’avió, un parpelleig nerviós i hipnòtic, avís de navegants aeris i punt de distracció per a passatgers neguitosos. I més s’apreuen, els símils, dins un