marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
23 d'octubre de 2009
2 comentaris
LLUNA PLENA DE SOL
L’espasa del peix
enfilant la lluna
plena de sol,
el sol dels bojos
embadalits per l’esclat
en colors del vers,
del verb,
de la lletra.
Què no hem de donar
per saber escriure,
descriure
o inscriure
la lectura de tot plegat,
aquesta porta sempre empesa
a la carnadura del gaudi!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
m’acabes de tirar un cable.
Miro cap el mar cada cop que em dona temps de mirar-me’l. Generalment em fa com una mena de basca apropar-m’hi. El trobo tant profund, tant intens! que amb una sola ullada m’ofeguen tot de sensacions que m’espanten.
Avui, però, el mar, la mar, l’he vist envoltat per un dia clar.
“…
Què no hem de donar
per saber escriure,
descriure
o inscriure … “
No ho sé … jo ho procuro donar tot. L’única cosa que em fa por és la de deixar-m’hi la vida. Em conec!
I avui, aquesta “LLUNA DE SOL” me la imprimeixo a la pell, ni que sigui per recordar-la c-a-d-a d-i-a.