marginàlies

No hi ha caben caramells, en aquesta estança mesella d’àcars i peixets (els Lepisma saccharina) que tenen predilecció pels textos que més estim. Són mals d’esvair, aquests insectes tisanurs, i per això, ells i jo, hem signat un pacte per evitar que els elements químics més contraris a la seva natura empastifin el cau: els assenyal els caramulls de revistes bledes, catàlegs de supermercats, correspondència comercial -que en diuen ara a la propaganda d’un temps- i altres papers que ja no valen i que xalin. Aquesta entesa cordial, fa molts anys que funciona.

No em sé veure, lluny d’aquests llibres, d’aquestes lletres que me fiten les fugides i em bloquen les insensateses. Ni sense regirar per fer-me amb el paper que necessit i que sempre trob, per molt de temps que em costi. No me’n fuig cap, d’imprès, prova clara que s’hi troben bé, en aquest cau sense fermalls on tot i tothom fa el que li rota sense interrompre per res els avesos dels altres.

Emperò no hi caramells. I en el cel ras, on encara no hi he trobat la manera d’incorporar-hi llibreries, em faria bé, que hi naixessin caramells, com els de la cova de ses Mosques, que tant m’embadalien de petit (rojos com la sang i el coratge) i que de grandolàs es brindaren a ser còmplices per donar el primer bes que em cremava i que em va ser degudament acceptat.

Ves per on, ara n’hi penjaré un, de caramell, una dedicatòria que Gabriel Alomar féu en un dels seus llibres a Alexandre Jaume: “A mi futuro compañero de infierno Alejandro Jaume”. Jaume, fill de família mallorquina acomodada, era advocat i polític socialista de verb valent. L’endemà de l’aixecament feixista, el 19 de juliol de 1936, va ser detingut al Port de Pollença acusat falsament de preparar a Mallorca un tronat moviment soviètic. Però per això en va ser condemnat a mort i afusellat (juntament amb Emili Darder, Antoni Mateu i Antoni M. Ques) al cementiri de Palma el 24 de febrer de 1937.

Ja ho veig, els caramells els puc fer jo amb cintes de colors. Cada dia una cinta amb una cita. Per ventura, caramells de per riure també es conxorxaran per propiciar nous robatoris de besos ardents.