marginàlies

Crepita l’ortografia i la parla s’estorcilla com les serps en veure l’avanç dels sorrals i el formigó.
Ho digué el predictor de més renom, que els bassals patien amb tant d’asfalt i tan poc alfals; i amb tanta gent ociosament amuntegada –fins a les celles d’estupefacció- i encucalada, i el prengueren per
boig i esvalotador, contrari al progrés i a la prosperitat.
Ho cantà amb tots els timbres de veu possibles i amb qualque cop a la barra i acabà acunetat, sense més crèdit que les ungles llargues.
No te’n duràs la mà a la cara a no ser per mosques, li digué el mestre dels avars.
Ja no hi faran res, les rogatives del prior per aplacar la insostenibilitat de la lletjor goluda: l’han
desacreditat tant a la terra que en el cel dels que bé fan i preguen amb contrició l’han de tenir vetat. Les desbrossadores hauran d’aprendre a navegar, si no volen acabar desballestades, i els xais s’hauran d’inventar aletes caudals i escafandres per poder nedar en aigües tèrboles i llimacoses, de vida
excrementosa.
Acabarem tots –i totes- de natures mortes en bodegons poc graciosos, car, sense colors, els pintors emmorquen amb quitrà i llet de mona les teles de l’apocalipsi.