Bloc del Claudi Cervelló

A l’Ara d’avui (7-9-2012) — per cert dia del meu aniversari si em permeteu la petita vanitat–  llegeixo dos articles que reflexionen sobre dos temes de rabiosa actualitat:

• Xavier Bosch a “Dimissió pecipitada” opina sobre la difusió del vídeo de la regidora de Los Yebenes, i conclou que “masturbar-se no és delicte… En tot cas és ella qui hauria d’assenyalar el qui ha intentat treure-la de circulació amb joc brut. La política espanyola s així. Al corrupte se l’accepta… Penalitza menys posar la ma a la caixa que el dit a la figa.” Ara bé,  jo afegiria que, tot i que estic d’acord que no ha fet res mal fet ni punible, només faltaria, però dona, una mica incauta sí que ho ha estat vostè!… El vídeo no ha sortit solet del telèfon de l’Olvido! Ha estat ella qui l’ha enviat a algú altre… ¿Que no sap aquella màxima que diu que no s’ha de difondre res per internet que no vulguis veure publicat???? Si no la sabia, ara segur que la recordarà.

• La segona peça, una article de Joan Majó, sempre ponderat, on analitza el camí del “Del federalisme cap a l’independentisme?”.

Puc estar d’acord amb bona part dels seus arguments, senyor Majó, són un exercici de sensatesa i de tocar de peus a terra… sobretot en relació al paper d’Europa en aquest afer i al rol dels petits estats en el món que ens espera.

Però, escolti, com a catalans ¿ no fa massa anys que hi toquem, de peus a terra, i ja sabem quin pa hi donen? Vol dir que Espanya no ha tingut, i te encara, una visió ‘una grande y libre’,  de si mateixa , i que això inclou una Catalunya pagana espanyola?, i que aquesta visió no varia ni té pinta de variar en un futur pròxim?

Em temo amic amic Majó, que mentre els espanyols no deixin de  pensar exclusivament com a espanyols del segle passat, a nosaltres ens tocarà invocar altres fórmules que el pacte que, ara, ja sabem que és impossible.

Per què no imaginem un futur d’Europa com la de les regions, una Europa de les Regions Unides amb una sola veu al món en representació de 50 estats lliurement consorciats? (Miri si no com Baviera posa les barbes en remull).

Jo que estvava tan satisfet d’hever-me aclarit una mica sobre això del web 3.0 i… vet aquí que rebo un correu avisant que l’admirat Genís Roca acaba de publicar un post que ja ens parla del web 4.5!!

El títol complert del post és El realisme del web 4.5, i ens ve a dir que:

«Web 2.0 (…) es tracta no només d’un conjunt de serveis web sino sobretot d’una actitud. (…) Internet és un espai on hi ha gent que es desenvolupa tant a nivell personal com professional, compartint a la xarxa les seves dades, les seves opinions, les seves ambicions, les seves necessitats i les seves emocions, configurant una societat xarxa amb un coneixement compartit cada cop més interessant tant per a persones com per a empreses»

Pèro que a aquesta actitud, aquetsa filosofia, no arriba a les grans empreses, sinó que els sona com una filosofia passada de moda, allunyada de la seva realitat:

«els grans empresaris senten que viuen en una Web 4.5 superior a la nostra. La dels resultats. Web 2.0 és una manera de fer les coses, una filosofia. Web 4.5 és la realitat dels resultats mesurables econòmicament. 4.5 va ser l’IPC del 2007 a Espanya. Un projecte ha de rendir com a mínim un 4.5, i si no implica pèrdues. I això sí que és perillós per a la competitivitat i la supervivència. Els de la Web 4.5 es senten superiors: tenen els diners. Els de la Web 2.0 es senten superiors: tenen un estil. Qui té raó?. Tots dos creuen tenir-la, però els de la Web 4.5 són els qui manen.»

I, humil i realista, acaba amb una conclusió que, també humilment, subscric:

«La Web 2.0 ha de deixar de mirar endarrera (cap a la Web 1.0) i ha d’orientar-se cap endavant (cap a la Web 4.5). El veritable triomf de la Web 2.0 es produirà el dia que sàpiga com contribuir en el curt termini al compte d’explotació de la Web 4.5.»

Claudi

Fa uns dies, remenant llibres a la Llibreria Jaimes, vaig obrir « Baisers de cinéma» d’Eric Fottorino (Niça, 1960).

Acostumo a llegir els primer paràgraf dels llibres que em criden l’atenció: fa anys que algú em va ensenyar que llegint la primera plana d’un llibre, pots saber si t’agradarà el llinre sencer. (Ara no canviaré de tema, però recordeu primeres frases, primers paràgrafs de llibres que hàgiu llegit i després penseu en l’obra en si…).

D’aquest, em va cridar l’atenció l’entradeta, com un avís al lector abans de començar l’obra, que us transcric traduït :

«Aquest és un relat del segle XX.

En aquella època, si hom volia trucar per telèfon des del carrer, li calien algunes monedes encunyades en francs o una tarja per introduir-la a l’aparell d’una cabina. També tenia l’opció d’entrar en un cafè i demanar una fitxa. També en aquella època, era només mitjançant el correu postal, segons el bon criteri del carter i si ho permetia el temps, com es rebien els missatges.»

Claudi

«Els continguts d’una cultura no es poden separar dels seus llenguatges.

I sense les telecomunicacions no hi hauria llenguatges, sense llenguatges no hi hauria cultura i sense cultura no hi hauria ni cohesió social, ni benestar, ni nació.»

Joan Manel Tresserras, Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, en la Inauguració de la VI Diada de les Telecomunicacions (Barcelona, 27-9-07)

Ahir 23 de setembre, se celebrava Santa Tecla, patrona de la ciutat de Tarragona. La commemoració m’ha fet pensar en una qüestió de què fa temps que no sento a parlar: Santa Tecla i Sant Gabriel havien estat proposats candidats al patronatge d’Internet i dels internautes, com podem llegir, entre altres, en aquest article de l’Absurd diari o en aquest post d’una internauta gironina (que avui deu celebrar el seu de sant)

Sant Gabriel, que se celebra el 29 de setembre, ja té el patronatge oficial de les telecomunicacions: és amb aquest motiu que el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècncics de Telecomunicacions organitza a Barcelona una Jornada de les Telecomunicacions, que aquest any arriba a la 6a edició. (Aprofito per comentar que el programa d’enguany m’ha semblat molt interessant. Tenint en compte que l’assistència és gratuïta, segur val la pena acostar-s’hi.)

Santa Tecla, per la seva banda, encara no ha estat designada oficialment, però sí que té una capella virtual a Internet a l’adreça www.santatecla.org , on destaquen els goigs .

Val a dir que Santa Tecla té com a competidors en el patronatge d’Internet Sant Isidor de Sevilla, Sant Pere Regalat (que té el mèrit de la velocitat, ja que, al seu temps, va fer 80 quilòmetres en 15 minuts) i el mateix Sant Gabriel.

El patronatge d’Internet, a dia d’avui

Les cerques sobre Santa Tecla que he fet per documentar una mica aquest post tenen com a denominador comú la seva antiguitat: als voltants del 2000. I els documents recents sobre Santa Tecla només fan referència a les festes majors de Tarragona. Això m’ha fet pensar que el tema anava de cap a caiguda.

Llavors se m’ha acudit fer la cerca sobre els competidors de Santa Tecla, concretament sobre Sant Isidor. Pasant per la Wiquipèdia, he conegut l’índex de les Etymologiae, (l’article només hi és en anglès!) l’obra de Sant Isidor, que demostra que fou clarament un precursor de l’enciclopedisme que no arribaria fins al XIX!

I així he acabat en aquesta notícia del 2003 que afirma que el Vaticà va nomenar el beat italià Giacomo Alberione com a patró oficial d’Internet. Pèro, contràriament al que diu la pròpia noticia, el web Santi Beati no en diu res d’aquest patronatge, ni a la fitxa d’Alberione ni cercant per ‘Patronatges‘!

Comptat i debatut, em quedo amb la idea que encara no hi ha res resolt en ferm i penso que per mi millor: així podré continuar ecomanant-me a Santa Tecla, que m´és mes propera i més quotidiana: no calen estampes, n’hi ha poru amb mirar el teclat de l’ordinador!

Claudi

PS: com que tenia la veta religiosa activada, he desenterrat –Eureka, je l’ai trouvée!– aquesta versió internàutica del Parenostre que em va arribar per correu electrònic el 19 de setembre de 1999:

WebMaster nostre que esteu en www.heaven.com
Sigui santificat el vostre server,
Vingui a nosaltres el vostre shareware
Facis el vostre download, així en l’HTTP com en l’FTP
El surfing nostre de cada dia doneu-nos senyor
Perdoneu els nostres bugs així com nosaltres perdonem a Microsoft
No ens deixeu caure en HP i lliureu-nos de qualsevol virus
Enter.

Per si a algú li cal, explico alguns termes:

• Server: servidor. Ordinador que allotja la informació que consultem via internet
• Shareware: programari compartit. No cal pagar per usar-lo
• Download: terme tècnic anglès per designar l’acció de transferir una informació des d’un servidor d’internet al nostre PC
• HTTP i FTP: són dos dels sistemes (protocols) que s’utilitzen per fer download: HTTP és el que empren els navegadors de pàgines web mentre que FTP serveis per transferir fitxers.
• Bugs: error en un programari
• HP: fabricant d’impressores i PCs líder del mercat

No se m’havia acudit mai pensar en l’edat que podia tenir un determinat servei d’Internet. I menys Google: el tinc tant assumit que, per un moment, m’he preguntat si no havia existit des de sempre.

Però és clar que sí, que fins i tot per als programaris com Google també passen els anys i se celebren aniversaris. Sí, Google acaba de fer 9 anys. Els va fer el 7 de setembre (el mateix dia que l’autor d’aquestes línies, que tanmateix en feia una mica més de 9!). The Economist ha recordat l’aniversari de Google dedicant-li portada, editorial i un extens article en el seu número de l’1 al 7 de setembre.

Sembla que va ser el 7 de setembre de 1998: aquell dia van començar a funcionar els servidors, mòdems i línia ADSL de Google Inc., una empresa que acabaven de fundar Sergey Brin i Larry Page, dos estudiants de la Universitat de Stanford que ja a l’estiu de 1995 havien començat a pensar en un sistema per “posar ordre al web”. A partir d’aquí la resta ja és coneguda, i podeu ampliar-la en aquesta pàgina de Dirson que cita –i comenta– Genís Roca en aquest post.

Continua llegint…