Dilluns passat sabíem de la mort de Josep Maria Espinàs. El prolífic escriptor, autor de més d’onze mil articles periodístics i de casi tantes obres com anys tenia en el moment del decés, fou també l’autor del text d’una obra divulgativa editada per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El seu títol, Els noms de les
Remenant papers, m’apareixen dos retalls d’El Temps, un del 1993 (trenta anys de res) i l’altre del 1998. Són dos articles del periodista Xavier Duran i tracten ambdós de la relació entre literatura i ferrocarril. Hi destaca com l’aparició d’aquest revolucionari mitjà de transport al segle XIX suscità reaccions contraposades en coneguts escriptors de l’època.
Galdós va mantenir entre 1884 i 1915 una sincera amistat personal i literària amb Narcís Oller, que es traduí en un interessant intercanvi epistolar on els dos escriptors confrontaren les visions de les seves respectives llengües i nacions. Si bé Galdós qualificava, com ja vam veure, de “poble admirable” el català, els seus sentiments eren
La setmana passada parlàvem d’un activista tinerfeny encausat per uns comentaris a les xarxes socials; d’altra banda, les darreres setmanes els carrers de tot l’estat s’han omplert de manifestants amb reivindicacions feministes o protestant per insòlites (per indignants) sentències. La llibertat d’expressió i els drets de les dones, novament en el punt de mira. Serà