marginàlies

El 1965, el poeta felanitxer Miquel Bauçà (Felanitx 1940, Barcelona 2004) presentà a Guillem Frontera un poemari que havia d’inaugurar la col·lecció de poesia “La sínia” de l’editorial Daedalus, fundada a Palma el 1963 per Bartomeu Barceló Pons i Jaume Vidal Alcover.

El títol, “Nihil obstat”, aleshores, imperant el nacionalcatolicisme, tenia molt de provocatiu, de bella tocada de nassos, en contenir versos com

Res no hi ha més dolç
que tenir morenes un Divendres Sant,
sense creure en la resurrecció de la carn
i entendrint-se amb els esforços de les dretes.

Fa 58 anys la censura manava i, evidentment, no aplaudí el text de Bauçà, ans al contrari, declarà que era “Un folleto de poesies la mayor parte de las cuales son irreverentes y sacrílegas. NO PUEDE PUBLICARSE”.

Ara Edicions 62 incorpora “Nihil obstat” a la seva col·lecció Poesia. Ho fa presentant l’original –rescatat per la filla del poeta de l’”Archivo General de la Administración” on s’hi concentra tota la documentació de la censura franquista- i els poemes d’aquest recull que l’autor reprengué en llibres posteriors.

Massa temps sense “Nihil obstat”, si va a dir ver. Era hora de recuperar aquesta tessel·la que ajuda a fer més precisa l’obra de Miquel Bauçà. És molt més que un goig fer-te endins dels retrats al natural miquelbauçanià que presenta, de les històries plenes contingudes en una grapada de versos, de les seves sentències i de la suspensió de tot plegat perquè quedi i assaoni.