marginàlies

“Era bella com pot ser-ho la por a les hores mortes, les hores que passen sense enigmes”.

Els “Exercicis de desesperació”, de Sebastià Perelló, editats per Club Editor, seguint els deixants d’aquesta cita, són molt bells i per això omplen d’enigmes i instants misteriats el temps que esmerces a llegir-los.

“… em vaig veure a mi amb la mateixa sensació que produeix obrir la gelera i no trobar-hi res”.

Formen el recull vuit relats trepidants i cabuts que et conviden a gaudir, a fer de la lectura una experiència sensorial on res no és balder ni sobrer. Les històries de la història t’envolen i t’embolcallen, et fa anar on volen sense presses ni vesc . Diuen sebastiaperellonament, una manera impecable de dir allò que és mal de dir, l’originalitat que frisa d’expressar-se sense miraments ni retrets per poder alliberar-se.

“Mirar pot arribar a ser un dels exercicis més subtils de la venjança”.

Hi ha molta mirada que tanmateix mai no podrà ser fotografiada, en aquestes històries poc comunes, fins i tot estranyes, però que no t’estranyen i aquest és el nus d’“Exercicis de desaparició”: que són literatura en estat pur.

“Deia que les paraules no eren gestos exagerats, que no tenien dibuix possible, ni que fos en els llavis muts d’una senyora d’edat”.

I les paraules, clar, el domini del llenguatge que acanala el corrent precís que reclama la història que es fa fent amb meticulositat i precisió.

“Ja sabem que una illa sempre sembla un lloc escaient per als ferits de paràlisi”.

Els relats t’enclouen dins un món gens corrent, però t’hi sents tan a gust que podries ser tu qualsevol dels protagonistes; un gust de llegir que no fa més que augmentar a mesura que hi passes. A cada relat Sebastià Perelló hi troba la veu i el tempo que reclama. És així que la paraula viatja i, fent-ho, s’apodera i aconsegueix estendre l’atenció del lector fins a límits insospitats

“… passava els ulls per les paraules com si les volgués papar amb la vista”.

Són relats, en definitiva, que celebren la vida per molt que els personatges que hi traüllen vulgui fugir d’ella; per moltes morts, per moltes frustrades desaparicions.