marginàlies

“La respiració de Palma és rítmica quan no l’ofeguen amb masses turístiques que com a epidèmies infeccioses sembla que ho volen devorar tot”.

Vibop Edicions acaba de publicar “Passes per Palma”, de Biel Mesquida, amb fotografies de Jean Marie del Moral, una excel·lent passejada per la capital illenca i, a la vegada, un extraordinari passeig literari.

Diu ben clar Biel Mesquida que en aquest text “Voldria fugir a les totes de l’anecdotari colorista i pintoresc que és matèria de costumisme. Voldria convertir l’anècdota personal en categoria xeniusiana, seguir els deixants de mestre d’Ors, i de mestre Amiel i de mestra Marie Bashkirtseff, i de mestre Cernuda…”.

I val a dir que ho aconsegueix presentant la Palma que duu a dins, la que viu i el fa viure; la Palma que va descobrir sent infant i que es va fer seva del Terreno estant en plena adolescència. La Palma que el va fènyer més tard i l’ha embellit sempre. I per això justament no hi ha espai per a l’esvaïment.

La vida és canvi, transformació, obertures i clausures; enderrocs i construccions, però Biel Mesquida ens adverteix que: “Cal encara molta de feina i molta de sensibilització perquè la consciència col·lectiva pugui alimentar un mite propi més enllà de la mossoneria dominant, el provincianisme xaró i la mediocritat generalitzada d’una societat grapejada, gentrificada, barroera i feta malbé, en què han deixat i deixen, ai las!, tudar i destruir tants de béns del patrimoni arquitectònic, urbanístic, social, econòmic o infrastructural, i també moral, per dir alguns qualificatius de la gran riquesa cultural ciutadana”.

Indrets, concrecions, noms, moments, detalls, experiències, llums i penombres  lligats a Palma, la que glateix, la vividora, malgrat tot i malgrat tots els que la desdenyen o la menyspreen.

I tota aquesta allau palmesana, acompanyada amb les imatges fantàstiques de Jean Marie del Moral que no amaguen res, que detallen, que precisen, que obren espais de totes les dimensions per poder copsar el batec de Palma, el d’ahir, el d’ara i el que hauria de ser i es mereix.