Un jove sol i solitari es veu obligat a acollir un padrí seu que desconeix i que té una tendència acusada a la violència. Aquesta presència sobtada en la vida del protagonista l’abocarà, també a ell, a una espiral de brutalitat. Aquesta podria ser la llinya per on transcorre la novel·la “Un ballet de leprosos”,
A poc de començar la lectura de “Cleveland”, de Miquel Bezares, se’ns diu que: “Quan el desig i l’esperança guien la vida d’algú, qualsevol obstacle és un penya-segat difícil de superar”. Doncs tots els personatges que conformen l’obra són éssers àvidament desitjosos que no descarten l’esperança –líquida o densa- en la resolució dels seus conflictes
Sí, a “Contra el món” hi cabem tots els que vivim i patim Mallorca; tots els que des dels més diversos àmbits i projectes de vida sentim l’illa amb tota la variadíssima gamma possible de l’afectivitat, de la més ultrasensible a la més extrema insensibilitat. Tots ens hi veurem reflectits. Pere Antoni Pons ens presenta
Sebastià Mesquida i Sureda (Artà, Mallorca, 1933) és un savi modest que mai no s’ha cansat d’analitzar, d’interrogar i d’interrogar-se, de debanar les troques que més concerneixen l’ésser humà i de proposar sortides a tots els atzucacs a què ens porta l’existència. Als 88 anys i plantant cara a la ceguesa, segueix cercant la solidesa
Per ventura n’hauria d’estar empegueït, però fins avui no havia sentit mai el mot “quetsémper”. Ho he descobert en un llibre extraordinari: “Llengua i territori. Estudis de lèxic mariner, romanç andalusí, geolingüística i toponímia”, del doctor santanyiner Cosme Aguiló, que el 2019 edità Lleonard Muntaner, en el treball “Solatges mariners en el parlar de Santanyí”.
“Cal anar a les arrels i buscar en cada fenomen la causa de totes les causes. Ens hem debilitat, degradat i al final hem caigut, la nostra generació està formada exclusivament per neurastènics i ploramiques, només sabem discutir sobre la fatiga i l‘esgotament, però d’això ni vós ni jo en tenim la culpa: som massa
Joan F. Mira considera a l’anotació darrera del seu llibre “Quatre qüestions d’amor” que és “un exercici d’aprenent d’escriptor” i cal discrepar-ne fermament atenent el rigor acadèmic i l’habilitat i el ritme narratius amb què tracta les quatre històries amoroses –i tràgiques- esdevingudes en distintes èpoques i en distints indrets. La primera edició d’aquesta obra
A Les Landes i a finals del segle XIX centra Franck Bouysse la novel·la coral “Nascut de cap dona”, en traducció d’Anna Casassas Figueras i edició del Periscopi. Un temps, a Les Landes i arreu on, com indica una de les veus, “el pitjor de tot no era morir, sinó perdre tota raó per morir”;
Els estralls que provoquen les drogodependències no sols afecten qui n’és la víctima, sinó tot el seu entorn. Ho saben prou bé aquelles persones que n’han pagat prou altament les conseqüències i ho podran saber els qui llegeixin “Els dies bons”, d’Aina Fullana Llull, Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa 2021, editat per Bromera.
A “Ràbia”, la darrera novel·la publicada de Sebastià Alzamora i editada per Proa, un escriptor que deixa d’escriure perquè s’adona que no té “el talent que cal per donar-li a un text cap valor artístic i tampoc la capacitat d’expressar res que no se li pugui acudir a tothom”, conviu amb la seva gossa Taylor
Llegint no fa tanta calor. La lectura crea murs de contenció de la calda i aixeca l’aire que reconforta. I, de vegades, crea veritables bufades bonifàcies de vent, com per exemple: “Hi ha una llei secreta i per a mi incomprensible: només a través del patiment es pot trobar la felicitat. Em faig por, perquè
La guerra, des que s’instal·là entre els éssers de la raça humana, no ha fet més que sofisticar-se per apropar-se al més possible al paroxisme de la devastació, la crueltat i el terror. A més, les conseqüències d’un conflicte bèl·lic de primera magnitud en l’escala del mercat, com ara el d’Ucraïna, afecta la població mundial,
“El que teniu davant és un fragment d’un exercici d’estil que va començar l’any 1973 amb L’adolescent de sal. Un sol exercici d’estil és tota l’obra de Biel Mesquida i totes les obres de tots els escriptors d’ençà que el món és món. La diferencia entre Biel Mesquida i molts dels altres és que Biel
A voltes lamenta no saber jugar a escacs perquè considera des que usa la raó amb certa habilitat, i n’ignora les raons, que els escaquistes tracten el cervell de manera exquisida i per això n’extreuen el suc més essencial. Coneix els moviments que poden fer les peces però no sap sortir de manera ordenada ni
“De vegades, durant una temporada també es posaven a la venda altres bestioles: precisament aleshores hi havia una dotzena de sargantanes, originàries de Mallorca, fredes, negres, amb la panxa blava, que en Pilgram alimentava donant-los talls de cucs de la farina i, per postres, raïm”. Aquest paràgraf fa part del conte “L’aurelià”, de Vladímir Nabókov,