Sense voler ni fer-ne comptes, a la llibreria, cercant un títol que no trobes -segurament el deixares fugir i no ha tornat- te topes amb “La mort a Venècia” de Thomas Mann, traduïda per Joan Fontcuberta i editada el 1984 per Edicions Proa, i un impuls molt gran t’empeny a rellegir-la quaranta anys després de
El Foc de la Bisbal, esdevingut el 6 d’octubre de 1869, la revolta armada d’uns tres mil homes que volia posar fi a la monarquia absoluta espanyola i reconvertir-la en una República federal no forma part del repertori dels fets més destacats de la història que ens hauria d’interessar força conèixer, malgrat que ho tengui
Núria Cadenes, en el seu llibre “Tiberi Cèsar” (A tot vent, 792, Proa 2023) defineix així el protagonista del seu relat: “Lívia esguarda ara el seu fill gran, el de carn i ossos, el que té a tocar i que també sembla completament aïllat del món i de la gent que l’envolta. Dels senadors, de
Diu George Steiner a “George Steiner, l’hoste incòmode. Entrevista pòstuma i altres converses”, de Nuccio Ordine, editat per Quaderns Crema i traduït per Jordi Bayod: “Un llibre ha de ser una destral per clavar-la al mar glaçat que hi ha dins nostre”. De primeres, colpeix, la sentència, esfereeix i tot, però de seguida t’adones i
A Miquel Sbert i Garau (Llucamjor, 1952) els amics li demanaren que escrigués les seves memòries i, després de rumiar-ho força, enlloc d’un volum profús, lliurà a l’editor 52 poemes que titulà “Setanta”, els anys que feia quan el va escriure. I així s’ha editat a Lleonard Muntaner, editor, a la seva col·lecció Poesia (el
“La respiració de Palma és rítmica quan no l’ofeguen amb masses turístiques que com a epidèmies infeccioses sembla que ho volen devorar tot”. Vibop Edicions acaba de publicar “Passes per Palma”, de Biel Mesquida, amb fotografies de Jean Marie del Moral, una excel·lent passejada per la capital illenca i, a la vegada, un extraordinari passeig
Llegir les cartes que s’escrigueren Yus (Jaume) Picó (Fuster) i Olívia (Maria Antònia) Guillot (Oliver) entre el 5 de juliol de 1968 i el 23 de novembre del mateix any, un en període militar castigat a l’illa de Cabrera i l’altra entre Portocristo, Manacor i Palma, no sols és guaitar a la seva relació amorosa
“La vida sense Milady és una tragèdia. Diuen que el pitjor que li pot passar a una mare és perdre un fill. Però el pitjor que li pot passar a un fill és perdre la mare. I la diferència és que no tothom és una mare; en canvi, fills ho som tots”. Aquesta podria ser
“Era bella com pot ser-ho la por a les hores mortes, les hores que passen sense enigmes”. Els “Exercicis de desesperació”, de Sebastià Perelló, editats per Club Editor, seguint els deixants d’aquesta cita, són molt bells i per això omplen d’enigmes i instants misteriats el temps que esmerces a llegir-los. “… em vaig veure a
“Moll, Nova editorial”, acaba de publicar a la seva col·lecció Raixa, la novel·la “Cabres”, de Víctor Gayà, un autor sòlid i reconegut que començà a editar en els anys 90 del segle passat i que, amb aquesta obra, són 19 les que ha publicat i que inclouen novel·les, poemaris i assaig. D’elles se’n poden destacar:
Quaderns Crema presentà fa uns mesos “Humanum est” (Epigrames de Claudi Valeri) de Ponç Pons, el poeta de Sa Figuera Verda. És, sens dubte, un veritable homenatge a l’ofici d’escriure a plaer i amb totes les conseqüències, a la paraula, a la poesia que trepana, la que mai no dona treva tant a la introspecció
Adia edicions acaba de publicar les tres obres guanyadores dels Premis Literaris Vila de Santanyí 2023: “L’animal perfecte”, de Lídia Gàzquez, Premi Bernat Vidal i Tomàs en la seva trenta-vuitena edició; “Les cinc ciutats d’Ul-dri’ak”, de Roger Coch, Premi Antoni Vidal Ferrando, en la seva sisena edició; i “Temps mort”, premi de Teatre en la
Ensiola editorial acaba de presentar “S’accepten encàrrecs”, un recull de contes de Sebastià Alzamora. Són deu, els contes, que tenen en comú que varen ser escrits per encàrrec i d’aquí la picada d’ull que suposa el títol. Diu l’autor que “n’hi havia més [de peces], però he trobat que aquestes deu, posades en l’ordre en
El 1965, el poeta felanitxer Miquel Bauçà (Felanitx 1940, Barcelona 2004) presentà a Guillem Frontera un poemari que havia d’inaugurar la col·lecció de poesia “La sínia” de l’editorial Daedalus, fundada a Palma el 1963 per Bartomeu Barceló Pons i Jaume Vidal Alcover. El títol, “Nihil obstat”, aleshores, imperant el nacionalcatolicisme, tenia molt de provocatiu, de
Llegint les dues entrevistes fetes a Antoni Roig i Rosselló (Eivissa, 1939) i a Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 1938), que inclou el llibre “Déu sense armaris. Confidències de dos capellans”, a cura de Nel Martí i editat per El Tall, t’adones del patiment abissal dels homosexuals en temps de Franco, el dictador sanguinari, i