marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

NOTES DE LECTURA

EL TORS REBEL DE LES TEMPESTES

7 de juny de 2021

Lleonard Muntaner, editor, acaba de presentar a la seva col·lecció de poesia La Fosca “De quatre a quatre i altres textos”, del poeta gallec Manoel Antonio, traduït  i anotat per Joan Puigdefàbrega. Manoel Antonio va morir massa d’hora, als trenta anys, i va deixar una obra breu però capital en la literatura gallega dels darrers

Llegir més

EL CONTE DE KAVAFIS

4 de juny de 2021

És molt més que encoratjador, en trescar pel món del llibre, trobar un text que t’agrada, d’autor reconegut i que, a més, està fet en una editorial independent, ben arrelada al seu entorn i tocada del bon gust que cal per seduir amb força i raó. Així he descobert “A la llum del dia”, un

Llegir més

EL DECAPITADOR

26 de maig de 2021

El botxí de París, el que feia anar la guillotina, durant el ple de la Revolució Francesa –temps esplendorós per a aquest  aparell executador adorat tant que se’n feien penjolls i arracades- era en Charles-Henri Sanson, el “Grand Sanson”, fill de botxí i més tard pare i padrí de botxins, una dinastia botxina que s’inicià

Llegir més

LA PARAULA AMOR TÉ GUST DE CARN

15 de maig de 2021

Mentre hom intenta cercar la paraula que necessita per dir precisament i exacte allò que se sent carn i veu endins, no s’adona que el temps mai no pardaleja i que, prop i lluny del seu camp gravitacional, la vida va coent comèdies i tragèdies que tard o d’hora, d’una manera o altra, l’acabaran afectant.

Llegir més

EL MOSCARD QUE INTERROMP LA LECTURA

9 de maig de 2021

Amb una mamballeta he aixafat el primer moscard de l’any. Feia estona que m’advertia que era amb mi, llegint, amb el seu brunzit desagradable i inconfusible a toc de timpà. En sentir el primer avís m’he dit que eren prou llestos, aquests dípters del dimoni, que no desaprofiten la primera assolellada de la primavera per

Llegir més

MIRADES SENSE VIDA

30 d'abril de 2021

En acabar de llegir “Els nois de la Nickel”, de Colson Whitehead, Edicions del Periscopi, tens mal cos; a un lloc que no pots acabar de precisar et notes una incomoditat desficiosa. Et sents signat o ferit perquè al llarg de tota la història t’has hagut d’acarar amb l’expressió màxima de la dolentia que, seguint

Llegir més

DE LA CONCÒRDIA AL TÀNDEM

24 d'abril de 2021

El dissabte és el dia més agradós de tots per a aquells que tenim la immensa sort d’acabar la feina el divendres. Sobretot les hores capvesprals són les que es fan més endins de la calma, del profit i també de l’atreviment. De les nocturnes, uns en frueixen més que d’altres, es clar, tot depenent

Llegir més

ELS INSTANTS QUE S’APROFITEN

8 d'abril de 2021

Anit, al Casal Balaguer de Ciutat, s’ha presentat “Carpe momentum”, de Biel Mesquida, obra editada per Jardins de Samarcanda, que uneix Cafè Central i Eumo Editorial. Àngels Àlvarez, Miquel Cardell, Mateu Coll, Nicolau Dols, Elisenda Farré, Laia Martínez i Sebastià Perelló han obert el pòrtic –i la gola- de l’obra dient i sentint Mesquida. També

Llegir més

LA INCOMODITAT DE ZWEIG

2 de febrer de 2021

Antoni Martí Monterde presenta a la col·lecció Speculum Mundi, de Lleonard Muntaner editor, l’assaig “Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa”, una capbussada profunda en l’obra més negligida de l’autor vienès per poder llegir-lo amb totes les dades a la mà, tot fugint de la simplificació. Per això, Martí Monterde estudia un conjunt d’articles escrits el

Llegir més

TYRANNOSAURUS: SENSE COLOR ON REFUGIAR ELS ULLS

24 de desembre de 2020

Club Editor presenta una nova edició, revisada per l’autor i acabada amb un epíleg, de la novel·la “Tyrannosaurus”, de Guillem Frontera, quaranta-set anys després que s’edités a Laia. Massa temps sense tenir a l’abast una novel·la que xucla, que no deixa en cap moment d’activar emocions, d’infondre-les l’hàlit necessari perquè no perdin l’alenada en tot

Llegir més

EL PES DE LA LLUM

20 de desembre de 2020

Pujant per desena vegada l’escala que mena a les cambres –els descuits el turmenten- s’adona que la borra s’ha fet amb certs racons i que, misteriosament, en alguns escalons hi han aparegut miques generoses de pa que sembla que esperen aucells. Instintivament ha anat a obrir les finestres de la seva cambra i la dels

Llegir més