Sempre ho paga, tornar als clàssics, desfent tots els nusos que ens imposen el temps i la memòria. Avui fa cent vint-i-quatre anys, no és cap nombre rodó, ja ho sé, que va néixer Marià Manent, prosista, poeta i traductor de Yeats, Percy Shelley, Dylan Thomas, Emily Dickinson i T.S. Eliot entre d’altres. Fa bé
Ha mort Pablo Milanés, el cantautor –i trovador– cubà que fascinà a molts joves d’ara fa una bona pila d’anys. Cofundador, amb Silvio Rodríguez i Noel Nicola, entre d’altres, de la “Nueva Trova Cubana”, nascuda en els inicis dels anys seixanta i a recer de la revolució cubana, que agermanava la trova tradicional amb el
La tardor no vol venir o no la deixen arribar, qui sap. El món, l’alienament de la gent, la cobdícia i la maldat dels poderosos, i les circumstàncies tan imprevisibles com incontestables ens mantenen estacats en una perplexitat que pot acabar fent-nos tornar boiets a tots o a bona part dels sàpiens, en clara recessió
El moix el mira fix com si li volgués retreure res o l’acusàs de qualque malifeta. El mira com si se sentís el rei de la casa i li fes a saber que ell, el seu amo, a la casa, és el darrer mot del credo. És clar que no li fa por, a l’amo,
Rellegir m’agrada i hi procur dedicar temps, malauradament sempre breu. Avui he tornat al poemari de Víctor Gayà “Porta trencada”, el número 7 de la col·lecció La Fosca, de Lleonard Muntaner editor. Un text que em va tocar de veres i que, atzarosament, vaig comprar dia 24 de maig de 2011, dies després que la
S’han trobat les restes d’Aurora Picornell, la sindicalista que els feixistes mataren quan només tenia 24 anys la vigília dels Reis de 1937, al cementiri manacorí de Son Coletes. Tres trets al cap. A la fossa comuna, entre les restes, una ploma estilogràfica suposadament seva. S’ha trobat el cos però mai no sabrem qui l’assassinà.
En l’acte d’acomiadament de Rafel Ramis que s’ha celebrat avui horabaixa al cementiri de Bunyola, Guillem Simó i Caterina Garcies han llegit el passatge de “Siau benvingut” que més agradava a en Rafel, una obra que interpretà en dues ocasions, la darrera la tardor del 2011, juntament amb Santi Pons, en el Teatre Principal de
S’ha mort en Rafel Ramis. La desolació s’imposa. En Rafel va néixer a Bunyola el 1948 i va ser un actoràs forjat en el teatre vocacional dels anys setanta i vuitanta del segle passat. Part essencial del Teatre de Bunyola (1966–1997) -que marcà fites en l’escena illenca d’aquests anys- ha pres part en un centenar
Avui fa quinze anys, quinze!, que morí Toni Roig i en aquests temps calamitosament estormeiats ens cal tenir-lo molt més present perquè en Toni era tot d’una peça; un creador inquiet i un cercador impenitent lleial del tot a la tríade que sustenta la nostra condició de bestioles humanes: la sensibilitat, el treball i la
La Vikipèdia assenyala que tal dia com avui de l’any 1435 va néixer a Gandia Joan Roís de Corella, un nom primeríssim de la literatura catalana dels segle XV. Potser que sigui massa aventurat posar com a data de naixement el dia d’avui quan les dates, en fer tants segles, ballen força. Tanmateix l’efemèride importa
Avui fa 30 anys i 3 mesos justs que es va acabar d’estampar la primera edició d’”El pis de la badia”, de Miquel Àngel Riera, un poemari escrit entre el mes de maig i el de setembre de 1991. És la darrera obra poètica editada per l’autor que reclama atenció permanent. El poema III diu:
Avui que els Mateu fan festa, fa 120 anys que va néixer el poeta andalús de la generació castellana del 27 Luís Cernuda. Home de caràcter, valent, que digué molt i bé: He venido para ver la muerte Y su graciosa red de cazar mariposas, He venido para esperarte Con los brazos un tanto en
M’he entretingut una estona a mirar l’espectacle que han muntat els britànics en ocasió de l’ofici de difunts i l’enterrament d’Elisabet II de la Gran Bretanya. I si va a dir ver, no m’ha impressionat; més aviat m’ha enrabiat. No negaré que visualment no hagi estat potent, potentíssim, i tot cronometrat al mil·límetre, però el
Avui fa 240 anys que va morir Carlo Broschi, més conegut per Farinelli, cantant d’òpera castrat. La castració de nins per aconseguir tenir la veu molt aguda mai no va ser legal però es tolerava des del barroc fins a les acaballes del segle XIX. De fet, el considerat darrer castrat va ser Alessandro Moreschi,
Ahir morí Jean Luc Godard i avui ho ha fet Irene Papas. Massa somada per als mitòmans i per als amants dels riscos creatius i les interpretacions que queden, que es fan lloc, que perduren. Irene Papas estimava els clàssics perquè sentia el present, li treia tot el suc i el feia sentir. Interpretava, cantava