marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 de novembre de 2022
0 comentaris

COM L’AIGUA DE LA NIT DINS UNA ROSA AMARGA

Sempre ho paga, tornar als clàssics, desfent tots els nusos que ens imposen el temps i la memòria. Avui fa cent vint-i-quatre anys, no és cap nombre rodó, ja ho sé, que va néixer Marià Manent, prosista, poeta i traductor de Yeats, Percy Shelley, Dylan Thomas, Emily Dickinson i T.S. Eliot entre d’altres. Fa bé recordar el seu poema “L’ombra”:

Tristesa perfumada, rossinyol de la nit:
amb sospirs, al meu son vas fent una corona.
El coixí feia olor de taronger florit,
oh rossinyol, colgat d’estrelles i d’aromes!
Però, si em desvetllava, he vist que era de neu
el jardí, i aquella Ombra hi venia daurada:
i es glaçava un somriure entre sa boca lleu,
com l’aigua de la nit dins una rosa amarga.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.