Ahir morí Jean Luc Godard i avui ho ha fet Irene Papas. Massa somada per als mitòmans i per als amants dels riscos creatius i les interpretacions que queden, que es fan lloc, que perduren. Irene Papas estimava els clàssics perquè sentia el present, li treia tot el suc i el feia sentir. Interpretava, cantava i recitava. Li agradava la poesia,i considerava que l’art de cap de les maneres ha de ser pobre i que no hi ha cap somni impossible. I tanmateix, caràcters com Godard o Papas mai no moren.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!