Avui fa 30 anys i 3 mesos justs que es va acabar d’estampar la primera edició d’”El pis de la badia”, de Miquel Àngel Riera, un poemari escrit entre el mes de maig i el de setembre de 1991. És la darrera obra poètica editada per l’autor que reclama atenció permanent.
El poema III diu:
Tots aquests anys que tenc, ni els tenc ni em tenen,
ni ens tendran mai en tant que succeeixis
com ho fas davant meu, d’una manera
tan perquè sí i tan existidora.
Tenc l’edat que tu vols, ningú diria
que davant teu som un pur cos ixent
ben capaç, ell totsol, de donar rampa,
de calar foc al foc i de fer ploure
en sentit ascendent o que s’esbuqui
tot el bigam del món, si m’ho demanes.
El temps només m’afecta enfront dels altres,
i me sent exempt d’ell quan tu t’hi instal·les.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!