marginàlies

Rellegir m’agrada i hi procur dedicar temps, malauradament sempre breu. Avui he tornat al poemari de Víctor Gayà “Porta trencada”, el número 7 de la col·lecció La Fosca, de Lleonard Muntaner editor. Un text que em va tocar de veres i que, atzarosament, vaig comprar dia 24 de maig de 2011, dies després que la dreta mallorquina comandada per l’inefable José Ramon Bauzà guanyàs per majoria absoluta les eleccions. Aleshores, ja sabíem quin pa s’hi donaria i premonitòriament, en Víctor Gayà ja ens advertia:

La derrota vol enemic i camp de batalla,
el fracàs en té prou amb el propi jo i la pròpia ironia
i no li cal més expansió que el llampec de l’escarxall.

Hom no fracassa contra els elements que el vencen.
Ni contra aquells que s’alcen amb la victòria
i res no s’hi perd més enllà de la innocència.

El fracàs no és un sentiment com ara la derrota,
sinó un objecte que es fa evident com un òrgan
que des de dintre manté la vida i causarà la mort.