Avui fa 240 anys que va morir Carlo Broschi, més conegut per Farinelli, cantant d’òpera castrat. La castració de nins per aconseguir tenir la veu molt aguda mai no va ser legal però es tolerava des del barroc fins a les acaballes del segle XIX. De fet, el considerat darrer castrat va ser Alessandro Moreschi, que morí l’any 1922, i del qual se’n conserva una gravació.
Els cantants castrats, durant el barroc sobretot, varen esdevenir veritables celebritats comparables, segons es pensa, amb les actuals estrelles de la música popular. I sobre aquest fet, l’any 1994, es va fer la pel·lícula “Farinelli il castrato” dirigida per Gérard Corbiau i interpretada per Stefano Dionisi. En aquest film, la veu de Farinelli s’aconseguí digitalment mesclant una soprano i un contratenor per mirar d’aproximar-se el més possible a la veu que tenien els castrats.
De Farinelli em crida molt l’atenció que, durant la seva estada a Madrid –s’hi estigué vint-i-cinc anys- a part de ser el director dels teatres de Madrid i Aranjuez, que el feren milionari, va haver d’ajudar a superar una forta depressió de Felip V. Així, arribà a la cort el 1737 i cada nit i durant 9 anys, fins al 1746 –es diu aviat!- havia de cantar les mateixes cançons al rei conegut, paradoxalment, com l’Animós. Capricis de la historia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!