marginàlies

Avui fa quinze anys, quinze!, que morí Toni Roig i en aquests temps calamitosament estormeiats ens cal tenir-lo molt més present perquè en Toni era tot d’una peça; un creador inquiet i un cercador impenitent lleial del tot a la tríade que sustenta la nostra condició de bestioles humanes: la sensibilitat, el treball i la llibertat.

Fa quinze anys deia això d’en Toni i no hi toc res:

En Toni Roig és, encara i per sempre, l’home –o un dels homes més preuats- dels nostres sons, dels nostres balls, de les nostres tradicions. En Toni és, encara i per sempre, l’activista irreductible decidit a dignificar la nostra deu popular, a netejar-la de la impostura, del menyspreu i de la  ridiculització que tants adeptes poderosos han aplicat sense contemplació a la nostra nissaga.

En Toni segueix essent el mestre de les auques fibladores, de les cançons que bofeguen, de les tonades que posen en dansa la nostra singular manera de veure i viure el món enmig de la mar estant. En Toni tanmateix segueix interpel·lant la nostra peresa infinita, atiant el foc del nostre coratge. Segueix cridant que ja n’hi ha prou d’enterbolir-nos la claror que volem per aquest país nostre; que cal deixar-nos veure sense cap  empegueïment, ans al contrari: només cara alta podrem cantar els himnes que vénen de lluny per presidir el futur a què tenim dret, un avenir deslliurat de depredadors de tota casta.

Ens cal atendre el llegat d’en Toni, que no és gens migrat. Ens hem de seguir proposant en ferm no callar mai; de fer sentir la nostra indignació per qualsevol amenaça o atac a la nostra ànima de mar; d’exercir el nostre dret inalienable a mostrar la nostra emprenyadura en forma de cançó, de consigna o de discurs. Hem d’afermar en el compromís mallorquí d’anar nets, de ser coherents vénguin d’on vénguin els oratges; de no transigir covardament per cap plat de llenties i d’estimar apassionadament,  visceralment i fins a la mort, com va fer ell, aquesta terra bella i enterca.

https://www.youtube.com/watch?v=_kNbAhdBGcQ