marginàlies

S’ha mort en Rafel Ramis. La desolació s’imposa.

En Rafel va néixer a Bunyola el 1948 i va ser un actoràs forjat en el teatre vocacional dels anys setanta i vuitanta del segle passat. Part essencial del Teatre de Bunyola (1966–1997) -que  marcà fites en l’escena illenca d’aquests anys- ha pres part en un centenar llarg de muntatges teatrals. Del darrers se’n podrien destacar “Siau Benvingut”, d’Alexandre Ballester, el desembre del 2007, al Teatre Principal de Palma dirigit per Luca Bonadei; i “El rei se mor”, basat en el text teatral del mateix títol d’Eugène Ionesco, estrenat en el mateix escenari el setembre de 2011 i dirigit per Antoni M. Thomàs.

També participà en la sèrie d’IB3 Televisió “Llàgrima de sang” i en el terreny cinematogràfic en destaquen les pel·lícules “Yo”, de Rafa Cortès, el 2007; “El perfecto desconocido”, el 2012, primer llargmetratge de Toni Bestard; i la seva darrera pel·lícula, “El ventre del mar”, d’Agustí Villaronga, l’any passat.

En Rafel era un rebel que ho volia ser més cada dia en considerar la vida un acte suprem i constant de revolta. En aquesta línia d’exigència, volia que el teatre fos eina amplificadora per dir sense traves, per expressar a l’ampla, per fer sentir. En Rafel, a més, estimava a matar aquesta terra nostra tantes voltes vexada i ho donà tot per servir-la amb lleialtat. Treballador, generós, rebel i arrelat.

Ja ens fa una faltada.