marginàlies

La tardor no vol venir o no la deixen arribar, qui sap. El món, l’alienament de la gent, la cobdícia i la maldat dels poderosos, i les circumstàncies tan imprevisibles com incontestables ens mantenen estacats en una perplexitat que pot acabar fent-nos tornar boiets a tots o a  bona part dels sàpiens, en clara recessió humana. Des del mes de  maig la calor és excessiva i els moscards bé que se n’aprofiten. Dubt que els efectes del canvi climàtic els afecti gens. I tanmateix, sentir com cau una fulla de l’heura, el so dels frecs amb les altres fulles que encara resisteixen, mentre baixa, pot voler indicar que no tot està perdut o a punt de podrir-se. I amb més efecte ho perceps si, observant detingudament la caiguda de la fulla, recordes “Oblivion”, d’Astor Piazzolla, un veritable antídot contra la beneitura -que va menjant voraçment terreny a l’aplom i al judici- l’abandó i la desmemòria.

https://www.youtube.com/watch?v=dF-IMQzd_Jo