marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 de setembre de 2022
0 comentaris

SALVAR-SE D’UN REI, O REINA

M’he entretingut una estona a mirar l’espectacle que han muntat els britànics en ocasió de l’ofici de difunts i l’enterrament d’Elisabet II de la Gran Bretanya. I si va a dir ver, no m’ha impressionat; més aviat m’ha enrabiat. No negaré que visualment no hagi estat potent, potentíssim, i tot cronometrat al mil·límetre, però el preu –en tots els sentits- que s’ha hagut de pagar per a aquesta espectacularitat em sembla excessiu i deplorable, la qual cosa la converteix en grollera.

Començant per la imatge de 142 mariners, que no són pocs, estirant el carruatge d’armes de la Marina britànica sobre el qual hi anava el fèretre reial. M’han semblat talment bistietes ben aregades a cops de garrot, una estudiada i subtilíssima deshumanització perquè del que es tractava era d’elevar gairebé a divinitat la reina britànica.

I seguint amb el desplegament de 10.000 policies, 1.500 soldats i 3.500 membres d’altres cossos de seguretat. Els primers per vetllar que ningú no acampàs ni begués alcohol pels vorals on havia de passar la desfilada fúnebre. Els segons per desfilar amb les millors gales –n’hi havia de tot color i plomatge- i condecoracions per transmetre la idea de poder, de superioritat, de domini, de casta altíssima i de classe inassolible. Els tercers per assegurar que res no deslluís el cerimonial de quasidivinització reial.

En el funeral hi ha assistit 2000 convidats entre els quals cinc-cents caps d’estat. No cal dir res dels reis i de les reines espanyols. El que es volia transmetre, i sembla que ho han aconseguit, és que Elisabet II no sols era reina de la Gran Bretanya, sinó de tot el món. Per això, sobre el fèretre hi havia la corona, el ceptre i l’orbe coronat per la creu: el poder i el domini reial britànic sobre tot el món.

Fins i tot els cans corgi de la reina morta han volgut acomiadar-se d’ella i han anat fins al castell de Windsor. Sembla que a partir d’ara se’n farà càrrec el príncep Andreu. Pobres cans.

No vull pensar què ha costat aquesta demostració de servilisme i irracionalitat.

Déu ens salvi d’un rei.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.