“No va quedar xampany a cap establiment”. La matança del porc (Francesc Pi de la Serra). Frase inclosa com a variant de la lletra de l’esmentada cançó que el Quico va utilitzar en alguns concerts en directe d’ara fa trenta anys. (n’hi ha més) Curiosament, però, en el concert del Palau dels Esports de
Tot i que encara no m’he posat al llit la cronologia és una ciència implacable i, per tant, resulta que ara ja som a diumenge. L’endemà del meu dissabte simètric amb Sisa de què parlo en el text d’aquí sota. Acabo de sortir de l’Espai on el gran Sisa ha fet el que ha volgut amb nosaltres fins
Cap de setmana ple de feina acumulada. Me’n sortiré, és clar. Tinc fama de complidor i la mantindré mentre pugui. Sort en tinc de l’A., que és una santa i comprèn les meves llargues reclusions al despatx. Com que diuen que les coses que comencen bé continuen enlairant-se i acaben en la glòria aquest dissabte me l’organitzo
(*) Sí, si. Ja sé que amb l’estrambòtic sainet amb què aquests dies ens està obsequiant la nostra classe política -amb la més alta magistratura institucional al capdavant del joc dels despropòsits- sembla una mica fora de lloc sortir ara a parlar de música però, en tot cas, permeteu-me que m’aculli a aquella frase que James
Hay tantas cosas Yo sólo preciso dos: mi guitarra y vos. Jorge Drexler (del disc “Eco”)
Dilluns passat vaig posar la ràdio just en el moment que sonava una versió de “Singin’ in the Rain” que em va deixar de pedra. Al final, quan ja em temia que seria víctima una vegada més de la nefasta moda radiofònica de posar música seguida sense informar sobre el que hem escoltat, vaig tenir sort i em
Després d’un parell d’audicions del darrer disc dels Rolling Stones, i sense detriment d’una anàlisi més detallada d’aquí a uns quants dies, aquí van unes primeres impressions per si a algú li poden ser d’utilitat: Mick Jagger canta com en els millors temps (miracles de la taula de so?), fins i tot Keith Richards canta de
Llegeixo una enquesta de la revista Rolling Stone feta a prop de 300 periodistes, productors, compositors i músics per esbrinar quins són els 500 millors àlbums de la història. Els resultats situen en el podi d’honor “Sgt. Pepper’s”, dels Beatles, “Pet Sounds” dels Beach Boys i “Revolver”, també del Beatles. Del quart al desè lloc trobem “Highway 61
No fa gaire vaig sentir a Catalunya Informació que una empresa d’informàtica mexicana està desenvolupant un programa que, relacionat amb una amplíssima base de dades de temes musicals, permetrà identificar una cançó a partir d’unes poques notes. Gairebé com un Google, però de música. L’objectiu del projecte és posar el programa a la xarxa i
“Taxi”, d’Antònia Font: un disc extraordinari (publicat el 27 de novembre de 2004) Continuant amb el to musical dels darrers dies en aquest Bloc no voldria deixar de banda el que al meu parer és un dels millors treballs discogràfics catalans de l’any: “Taxi”, d’Antònia Font. Després de tres discos en els que ja s’apuntaven molt bones maneres -especialment l’anterior,
Del vinil a l’iPod (o sobre bugades i llençols) (publicat el 18 de març de 2005) Aquests dies que, intrigat i il·lusionat, estic a punt d’ingressar en la galàxia iPod he reflexionat una mica sobre els canvis que ha experimentat en els darrers quaranta anys la meva (i, suposo, de mooolts altres) manera d’escoltar música
(publicat el 6 de febrer de 2005) El mes de febrer de 1975, ara fa justament trenta anys, els mítics estudis Gema de Barcelona varen acollir la gravació de dos discos que han esdevingut ja històrics: “Diumenge”. el primer de la Companyia Elèctrica Dharma i “Qualsevol nit pot sortir el sol”, de Sisa. Pel que
Ho copio d’un pirulí del meu barri: “Vuelve Pimpinela. Nuevo disco ya a la venta. “¿Dónde estan los hombres? ¿Dónde se han metido?”. Sus nuevas y mejores canciones. Incluye su éxito “Olvídame y pega la vuelta” en versión Reggaetón”. I tot això -un cartell on hi predominen els tons blau pastel- il·lustrat amb un parell de fotografies
Tret d’uns quants vinils de l’època heroica, el meu repertori de CD’s de Tete Montoliu es redueix a cinc títols. Pocs, però (crec que) molt ben escollits. Aquests darrers dies estic dedicant les estones que puc a posar aquests discos del Tete dintre de la panxona de la iPod i això m’ha permès tornar a repassar-los i a ratificar-me
Els tècnics de can Vilaweb són gent atenta, preparada i activa. Si feu clic aquí podreu veure que m’han penjat en alguna banda del servidor una versió de la fotografia d’aquí al costat suficientment ampliada com perqué us feu una idea de com va anar el concert dels Beatles a la Monumental. (La batalleta, per cert, us l’explicava