Totxanes, totxos i maons

Cap de setmana ple de feina acumulada. Me’n sortiré, és clar. Tinc fama de complidor i la mantindré mentre pugui. Sort en tinc de l’A., que és una santa i comprèn les meves llargues reclusions al despatx. Com que diuen que les coses que comencen bé continuen enlairant-se i acaben en la glòria aquest dissabte me l’organitzo simètricament al voltant del gran Sisa. He començat fa estona llarga amb una sessió matinera de bicicleta estàtica amb “El congrés dels solitaris” a la iPod i dutxa posterior, ara escric aquestes quatre ratlles que segurament a ningú l’importaran tres punyetes, després diaris al quiosc de Sanllehy, més estona damunt del teclat, dinar amb els pares (pastís de castanyes fet a casa, mmmmm…), tarda de lectura i clímax final aquesta nit a l’Espai amb el concert del gran Sisa.

“Vine al congrés dels solitaris, vine tot sol o acompanyat, / i oblidarem l’abecedari del desconsol sense plorar”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!